Lévy-Bruhl: mentalitat primitiva i mentalitat moderna.

Lucien Levy-Brühl

A la classe de dilluns, vaig parlar-vos de les aportacions de Lucien Levy-Bruhl i la seva teoria de les “dues mentalitats”. Mireu-vos la bibliografia del programa. Resumint el que vaig explicar a classe, podríem dir que, segons Levy-Bruhl les representacions col · lectives busquen atendre necessitats emocionals, molt més que explicatives, en contra dels que havien sostingut Frazer i Tylor. Els primitius no estan interessats a explicar, ni a fer-ho des d'una mentalitat infantil o immadura, sinó a satisfer necessitats emocionals, que no tenen perquè ser lògiques. És a dir, la clau per interpretar el pensament primitiu s'ha de buscar en l'emoció i no en la raó.

El pensament primitiu té diverses característiques, segons Levy-Bruhl: 

1. Orientació mística. Cada vegada que l'home primitiu realitza un acte de percepció, el contingut d'aquesta està intensament tenyit d'emoció. Les seves imatges incorporen sentiments, que es tradueixen en personalitats sobrenaturals-déus o esperits o entitats impersonals, intangibles i invisibles. 

2) Manca de obvetivitat. Entre l'estrictament percebut i l'element místic d'una experiència, sempre importa més aquest últim. És a dir, baixa valoració de l'experiència perceptiva. 

3) Participació. Com la percepció del món està fortament tenyit d'emocionalitat i misticitat, es tendeix a trencar la distància entre els objectes del món. Es produeix una identitat absoluta entre els objectes i la seva aura mística o entre els objectes que comparteixin una mateixa aura mística. 

4) Mentalitat prelògica. La conseqüència del predomini de les idees de participació és la indiferència antre les contradiccions lògiques. Per exemple, es pot afirmar que els objectes puguin ser alhora ells mateixos i una altra cosa. És a dir, anul · lació dels principis d'identitat i de no contradicció. 

5) La comunió amb el món. Confusió entre l'ésser humà i el món, ja que l'ésser humà no percep el món, sinó que més aviat ho sent. La primacia de l'emoció fa que l'home s'identifica i es confongui amb l'univers, amb els animals, amb les coses, amb els fenòmens de la natura, etc.

Contrastant amb aquesta “mentalitat primitiva”, la mentalitat de l'home civilitzat es caracteritza, segons Levy-Bruhl, per: 

1) Orientació natural. El civilitzat s'orienta cap a l'aspecte neutres de la seva experiència, això és al que li arriba directament als sentits. Per tant, percep sense aura mística alguna i viu lliure de les traves que li imposen entitats suprahumanas inobservables; 

2) L'objectivitat. Com el seu percepció està controlada mitjançant els sentits, l'home modern veu les coses com són i tendeix per tant a l'objectivitat; 

 3) La inducció. En no donar importància a l'emoció, l'home modern té llibertat per registrar les connexions reals entre els fenòmens que es donen en el món tangible. L'experiència objectiva ocupa el lloc que corresponia entre els primitius a la subjectivitat emocional; 

4) L'actitud lògica. Un cop proscrites l'orientació i la participació mística, la sensibilitat lògica davant la contradicció pot manifestar plenament, el que fa que l'actitud del civilitzat davant el món modern sigui essencialment lògica. 

5) Separació del món i domini d'aquest. La percepció alliberada de tota emocionalitat i mística pot acostar al món sense participar-ne, des de fora i com una cosa que pot conèixer, controlar i dominar.

Manuel Delgado, Les dues mentalitats, segons Lucien Levy-Brühl, El cor de les aparences, 10/03/2014