Patriotisme futbolístic.
Podríem dir que el futbol és així. Que els
seus directius, conscients que els governs necessiten aquest espectacle
per entretenir el personal, sempre s'han mogut en territoris d'excepció.
Fins que Europa va començar a posar-hi ordre, el futbol pretenia viure
el marge de la legislació comuna. En el fantàstic món del futbol els
valors civils es capgiren. No fa gaires setmanes, Messi va ser cridat a
declarar per frau fiscal. A la porta del jutjat hi havia gent
aplaudint-lo. Coses del futbol.
És greu que membres d'un govern, com a resposta a
unes denúncies d'instàncies autoritzades, s'apuntin al
nacionalfutbolisme, en lloc de complir amb la seva obligació d'aclarir
si hi ha hagut irregularitats o no i obrar en conseqüència. La marca
Espanya ha volgut vendre una mercaderia amb més embolcall que contingut i
no para de fer el ridícul. Cal defensar els clubs perquè són nostres,
diuen. La marca d'un país la dóna la solvència i la responsabilitat en
la direcció de les institucions, no el victimisme patriòtic. Curiós
govern, l'espanyol: tan rigorós de vegades en l'exigència del compliment
de la llei, i tan lleuger a l'hora de fer que la respectin els amics,
el futbol i altres venedors de fum patriòtic.
Josep Ramoneda, Nacionalfutbolisme, Ara, 22/12/2013
Comentaris