Secrets de la creativitat.



Un dels secrets de la creativitat consisteix a canviar de perspectiva i veure les coses en una nova projecció. De nou apareix una sòlida preparació. Les solucions inèdites sorgeixen quan es reestructuren una i una altra vegada els pensaments, ocurrències i idees ja coneguts.

En la combinació d’idees insisteix Steven M. Smith. En la seva opinió, tenen més possibilitats d’èxit aquells que consideren els conceptes des d’àmbits dispars. Per exemple, l’associació de l’estructura de l’àtom amb el sistema solar, el que exigeix, per suposat, coneixements en un àmbit i en un altre. En aquest context, devem a Shelley Carson, de la Universitat de Harvard, una troballa important. Explorà a 25 estudiants que havien destacat per la seva extraordinària capacitat creativa (publicació d’una novel·la, composició d’una peça musical, etcètera). Carson demostrà que en el cervell d’aquest estudiants la inhibició latent era més feble que en els seus companys menys creatius. Aquest mecanisme cognitiu exerceix una funció de filtre. Mitjançant la inhibició latent, la ingent informació proporcionada pels sentits es filtra de tal manera, que es descarten les dades que, d’acord amb l’experiència, han demostrat ser irrellevants.

Ja que la creativitat és la capacitat d’associar dades disperses i enllaçar-les en una cosa nova, una inhibició latent disminuïda, tal com demostren els estudiants de Carson, suposa un estímul per al pensament creatiu. En aquestes condicions, el cervell creatiu rep una més gran quantitat d’informació per al seu processament.

L’especialització excessiva pot dificultar la creativitat. Sovint, per solucionar alguns problemes els experts automatitzen processos fins a l’extrem de ressentir-se la flexibilitat mental. Un matemàtic molt probablement afrontarà un problema difícil de forma analítica. Si no assoleix la solució, potser es trobi en una aporia, un carreró sense sortida. En aquestes situacions, el que és millor és abandonar, per inadequat, aquest mètode, si més no de moment.

La creativitat s’ofega també quan s’actua sota pressió. Moltes disputes entre genis tenen lloc fora del laboratori, en contextos molt allunyats del treball. Arquímedes estava en la banyera quan se li va ocórrer el principi de flotabilitat. August Kekulé somiava en serps que es mossegaven la cua: al dia següent arribà a la conclusió que l’estructura del benzè havia de ser anular.

En la majoria d’ocasions les guspires creatives es presenten en situacions en què la ment es troba fixada en assumptes més trivials. Té la seva explicació: malgrat que el problema que ens ocupa formalment l’hem deixat de banda, el cervell segueix treballant buscant una solució, sense adonar-nos-en. A aquesta fase de fermentació, anterior a l’”eureka”, se li anomena incubació. (...)

En la fase d’incubació, el cervell supera el bloqueig mental per si mateix. En cert moment, una de les noves associacions supera el llindar de la consciència i brolla la idea genial. En el model de fases de pensament creatiu, a aquest instant se li coneix amb el nom d’il·luminació. Els processos que transcorren durant la fase d’incubació romanen en l’inconscient; per tant, immunes a tota influència i instigació. 

Ulrich Kraft, Creatividad, Mente y cerebro, nº 11, 2005

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Freud: la geneologia de la moral.

The End.