L'efecte Mateu.
 |
| Sant Mateu |
Queda palès, doncs, que la crisi incideix de manera especial en
el risc social que representa la dependència, tant per la intensitat de
les retallades com per l'impacte que comporta per a les persones
afectades. Davant d'aquest escenari resulta necessari preguntar-se: per
què les retallades són tan dures en un col·lectiu tan vulnerable?
Una possible resposta a aquesta qüestió es pot desenvolupar a partir del que en sociologia es coneix com a efecte Mateu . El nom d'aquest concepte deriva d'una cita bíblica treta de l' Evangeli segons sant Mateu que diu: "Al qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar, mentre que al qui no té, li prendran fins allò que li queda".
Amb l'efecte Mateu es fa referència al fenomen que provoca que
els rics siguin cada vegada més rics i els pobres més pobres. Aplicat a
l'anàlisi de les polítiques socials, l'efecte Mateu ens permet explicar
per què les polítiques públiques poden beneficiar més a qui menys ho
necessita.
En el cas de la dependència, l'efecte Mateu explicaria per què
les retallades en els serveis, programes i ajudes de suport a
l'autonomia personal són superiors que en altres àmbits. La cura de
llarga durada afecta un col·lectiu de persones, bàsicament gent gran i
discapacitada, que no té veu ni visibilitat social. La vellesa i la
discapacitat són realitats que existeixen quotidianament molt més del
que es reconeix socialment. L'escassa capacitat de mobilització de les
persones dependents i la invisibilitat social de les necessitats que
tenen es retroalimenten mútuament. D'aquesta manera es produeix un
procés de marginalització de la dependència entre les prioritats
polítiques i socials en un moment en què abunden els col·lectius amb veu
que fan visibles les seves necessitats. La dependència ocupa i preocupa
poc, fet que pot condicionar, negativament, les anàlisis de costos i
beneficis a l'hora de decidir per on es retalla.
La realitat actual il·lustra a la perfecció el sentit del
concepte efecte Mateu: en un context en què escassegen els recursos, els
més perjudicats són els més necessitats. Es podria pensar que la força
amb què el col·lectiu de metges i docents ha fet sentir les seves
reivindicacions no ha evitat les retallades, però també es pot pensar
que, sense els seus crits i la complicitat de la ciutadania, la sanitat i
l'educació públiques estarien pitjor. En canvi, en el cas de la
dependència, només s'han sentit, tímidament, les veus de les patronals i
les entitats del sector. I quan les persones afectades s'han
manifestat, que ho han fet, han comptat amb un escàs suport ciutadà i
una pobra cobertura mediàtica. Un ressò marginal, a imatge i semblança
del lloc que ocupen en la societat.
Paral·lelament a l'efecte Mateu, es parla de l'efecte Matilde
per referir-se a les situacions en què les persones reben menys
reconeixement del que objectivament es mereixen. Les necessitats
derivades de la dependència mereixen ser reconegudes per una qüestió de
justícia social de les persones que les pateixen, i necessiten ser
considerades per una qüestió demogràfica de la resta de persones que,
molt probablement, les patirem (atesos els problemes associats a
l'envelliment de la població). En un moment en què tothom crida, també
cal ajudar a cridar als que no tenen veu.
Sara Moreno, Un col.lectiu sense veu, Ara, 15/10/2013
Comentaris