Tzvetan Todorov: els enemics íntims de la democràcia.
| Tzvetan Todorov |
En un primer moment
creia que la llibertat era un dels valors fonamentals de la democràcia, però
amb el temps me n’adonà que determinats usos de la llibertat poden suposar un
perill per a la democràcia. ¿Serà un indici el fet que les amenaces que pesen avui
en dia sobre la democràcia procedeixen no de fora, dels que es presenten
obertament com els seus enemics, sinó de dintre, d’ideologies, moviments i
actuacions que diuen defensar els seus valors? ¿O fins i tot un indici de què
els valors en qüestió no són sempre bons? (...)
Avui en dia cap
model de societat no democràtica es presenta com a rival de la democràcia. Tot
el contrari. Veiem que l’aspiració de la democràcia es posa de manifest
pràcticament en llocs on fins ara no existia. (...) En contrapartida, la
democràcia genera per si mateixa forces que l’amenacen i la novetat del nostre
temps és que aquestes forces són superiors a les que ataquen des de fora.
Lluitar contra elles i neutralitzar-les resulta molt més difícil, ja que també
elles reivindiquen l’esperit democràtic, i per tant semblen legítimes.
Aquesta situació –el
mal que sorgeix del bé- no té en si mateixa res de paradoxal. (...) A
diferència del que pensaven els nostres avantpassats dels segles XVIII i XIX, hem
arribat a la convicció que la ciència, a més d’una proveïdora d’esperança, pot
ser una font de perills per a la nostra supervivència. (...)
Els perills
inherents a la idea de democràcia procedeixen del fet d’aïllar i afavorir
exclusivament un dels seus elements: el poble, la llibertat i el progrés. El
que reuneix aquests diversos perills és la presència de certa desmesura. Tots
tres són elements constitutius de la democràcia, però si un d’elles trenca el
seu vincle amb la resta, escapa a tot intent de limitació i s’erigeix en
principi únic, aquest elements es converteixen en perills: populisme,
ultraliberalisme i messianisme, els enemics íntims de la democràcia.
Els antics grecs
consideraven que el pitjor defecte de l’acció humana era la hybris, la desmesura, la voluntat èbria
de si mateixa, l’orgull d’estar convençut que tot és possible. La virtut
política per excel·lència era exactament el seu contrari: la moderació, la temprança.
(...)
El primer enemic de
la democràcia és la simplificació, que redueix allò que és plural a allò que és
únic i obre així el camí cap a la desmesura. (pags. 7-14)
Tzvetan Todorov, Los enemigos íntimos de la democracia, Galaxia
Gutemberg, Barna, segunda edición 2012.
Comentaris