Condicionament operant i segrest per dopamina.

El terme "segrest de dopamina" es refereix a l'alteració de les vies de la dopamina del cervell, principalment a través de l'ús de les xarxes socials, els jocs i altres plataformes digitals que proporcionen recompenses immediates, reforçant així els comportaments habituals. La investigació ha demostrat que aquestes aplicacions desencadenen alliberaments de dopamina similars als que s'experimenten amb substàncies addictives, cosa que porta els usuaris a prioritzar les interaccions digitals per sobre de les interaccions de la vida real i les recompenses naturals. Aquest condicionament conductual desperta alarma sobre el potencial de símptomes semblants a l'addicció, on els individus presenten un ús compulsiu malgrat les conseqüències negatives, reflectint patrons que es troben en els trastorns per ús de substàncies.

Les controvèrsies al voltant del segrest de dopamina se centren en les seves implicacions per a la salut mental, especialment entre les poblacions més joves. Els estudis han relacionat l'ús excessiu d'aplicacions amb l'augment de les taxes d'ansietat, depressió i aïllament social, ja que les persones queden atrapades en cicles de gratificació instantània i dependència emocional dels seus dispositius.

BF Skinner va ser un psicòleg destacat conegut pel seu treball en el conductisme, que se centrava principalment en els comportaments observables en lloc dels estats mentals interns. A la dècada de 1930, Skinner va dur a terme una extensa investigació de laboratori sobre el comportament animal, que va conduir al desenvolupament de la caixa de Skinner, un aparell que proporcionava les condicions essencials per manipular el comportament operant. El seu estudi fonamental sobre el comportament alimentari de rates blanques de laboratori el 1930 va establir les bases del que més tard va anomenar condicionament operant, un procés d'aprenentatge on el comportament es modifica per les seves conseqüències. El 1938, Skinner va diferenciar entre el comportament involuntari, que s'associa amb el condicionament pavlovià o clàssic, i el comportament voluntari, o condicionament operant.

El treball pioner de Skinner ha tingut un impacte durador en diversos aspectes de la societat moderna, especialment en els camps de l'educació, la criança, les dinàmiques laborals, l'entrenament d'animals i les intervencions terapèutiques. Al cor del llegat de Skinner hi ha el concepte de condicionament operant, en què els comportaments es modelen mitjançant el reforç, concretament, l'ús de recompenses per augmentar els comportaments desitjats. Aquest principi ha influït profundament en els enfocaments contemporanis del desenvolupament infantil, emfatitzant les tècniques que utilitzen el reforç positiu per fomentar l'aprenentatge i les millores del comportament en entorns educatius i familiars. A mesura que la societat s'enfronta a les implicacions de la tecnologia en el comportament, les idees de Skinner continuen sent rellevants, il·luminant com els entorns digitals poden manipular els sistemes de recompensa de manera similar als mètodes de condicionament tradicionals.

El segrest de dopamina fa referència a les maneres en què diversos estímuls, en particular els de les aplicacions digitals, interrompen el funcionament normal del sistema de recompensa del cervell. Quan es reforcen els comportaments compulsius, poden alterar els circuits de dopamina del cervell, afectant els centres de recompensa i estrès, i provocant canvis funcionals significatius en la manera com els individus experimenten el plaer i la motivació.

Els comportaments compulsius, com ara l'ús excessiu d'aplicacions de xarxes socials, poden fer que el cervell alliberi grans quantitats de dopamina, de manera similar als efectes de drogues com l'heroïna o la metamfetamina. Aquesta sobreestimulació condueix a un canvi d'accions dirigides a objectius a comportaments habituals, en què els senyals i els desencadenants —no només les recompenses en si— comencen a provocar l'alliberament de dopamina, reforçant la compulsió. Amb el temps, el cervell es torna menys sensible a les recompenses naturals, ja que ha estat "segrestat" per estímuls artificials dissenyats per amplificar els sentiments de plaer i novetat.

Moltes aplicacions digitals aprofiten el concepte de gratificació instantània proporcionant recompenses immediates, com ara "m'agrada", missatges o punts, que condueixen a alliberaments ràpids de dopamina. Aquest mecanisme anima els usuaris a interactuar repetidament amb l'aplicació, reforçant el comportament i convertint-lo en una part habitual de la seva vida quotidiana. A més, els elements de gamificació, on les aplicacions incorporen reptes i recompenses semblants a jocs, milloren encara més la participació de l'usuari creant una sensació d'assoliment i competició, que pot contribuir a patrons d'ús compulsius.

Els principis del condicionament operant tenen un paper crucial en el segrest de les vies de la dopamina. El reforç positiu (recompensar comportaments específics) pot augmentar-ne la freqüència, mentre que diferents esquemes de reforç (fixos, variables i d'interval) poden afectar significativament la modificació del comportament. Per exemple, els esquemes de proporció variable, on les recompenses es lliuren després d'un nombre imprevisible d'accions (com ara consultar les xarxes socials per obtenir "m'agrada"), mantenen taxes de resposta altes i constants, cosa que dificulta que els usuaris puguin resistir la temptació d'interactuar repetidament amb l'aplicació.

Philosopheasy, Dopamine nation ..., philosopheasy.com 14/07/2025