Estat d'excepció i biopolítica (Agamben)

Per comprendre les idees d'Agamben, hem de rebobinar. Pensem en el poder i en què significa *realment* mantenir-lo. La majoria de nosaltres imaginem lleis, institucions i exèrcits. Però per a Agamben, basant-se en l'obra de Carl Schmitt, el veritable poder resideix en un altre lloc. No es tracta simplement de *fer* les normes; es tracta de la *capacitat de suspendre-les*. Aquest és el fonament de l'"estat d'excepció".

Pensa-hi. Un sobirà no es defineix per les lleis que crea, sinó pel seu poder de declarar l'estat d'emergència. Aleshores pot suspendre aquestes lleis, al·legant que circumstàncies extraordinàries exigeixen mesures extraordinàries. No és aquest el mecanisme central de l'autoritarisme?

«L'excepció és allò que queda fora de la llei però que, tanmateix, hi està inclòs.»

Carl Schmitt

Aquest "fora" esdevé l'*interior* del poder, l'espai on tot és possible, on els drets es poden extingir. Però, per què un govern *voldria* operar en aquesta zona grisa? Quin propòsit té l'estat d'excepció?

Aquí és on entra en joc el concepte més famós –i més inquietant– d'Agamben: *Homo Sacer*. No és només un terme filosòfic; és un retrat sinistre del ciutadà contemporani. *Homo Sacer* és l'"home sagrat", aquell que pot ser assassinat sense ser castigat. Està exclòs de la comunitat política, relegat al que Agamben anomena "nuda vida" (Zoē).

Considereu això: la vida política (Bios) és diferent d'aquesta "vida nua". Bios representa l'àmbit dels drets, la ciutadania i la participació. Però l'estat d'excepció desdibuixa les línies. Transforma els ciutadans en quelcom vulnerable, prescindible. Quan la llei se suspèn, la protecció que ofereix desapareix i "l'home sagrat" queda exposat.

• Així és com, segons Agamben, veiem l'augment de fenòmens com les detencions massives, els assassinats selectius i l'erosió del degut procés.

• L'estat d'excepció permet a l'estat classificar certs grups com a "fora" de la llei, privant-los així dels seus drets fonamentals.

  
  

  L'anàlisi d'Agamben aprofundeix, connectant l'estat d'excepció amb l'auge del que Michel Foucault va anomenar "biopolítica". Aquesta és una forma de poder que se centra en la gestió i el control de les poblacions mitjançant la regulació de la vida mateixa. Penseu en les iniciatives de salut pública, les campanyes de vacunació i fins i tot les polítiques ambientals. Sovint tenen com a objectiu modelar i controlar els aspectes biològics de la vida, de vegades fins i tot a costa de les llibertats individuals.

  L'objectiu de la biopolítica, segons Agamben, és reduir els ciutadans a punts de dades biològiques manejables. L'estat d'excepció esdevé l'eina perfecta per a això, permetent el seguiment, el seguiment i el control de les poblacions sota l'aparença de seguretat.

  La recerca de la seguretat, argumenta Agamben, té un costat fosc. L'estat d'excepció sovint es justifica per la necessitat de protegir la població d'amenaces, ja siguin reals o imaginàries. Però si ens centrem en la seguretat, correm el risc de crear una societat que valori el control per sobre de la llibertat. Aquest equilibri, suggereix, és al centre de l'exercici del poder de l'estat modern.

  Agamben suggereix una nova forma de totalitarisme? No exactament. Evita l'etiqueta perquè és massa simplista. En canvi, apunta a un canvi: el poder ja no opera únicament a través de la repressió, sinó a través de la gestió de la vida mateixa. Aquest enfocament "biopolític" és més subtil i, per tant, potencialment més insidiós que les formes tradicionals d'autoritarisme.

  Philosopheasy, How The "State of Exception" Became The New Rule For Power?, philosopheasy.com 13/08/2025