Educació unidimensional.

 
Ja fa alguns anys, quan la meva filla encara anava a l'escola, hi havia una cosa que m'irritava especialment a les reunions de pares: el que més preocupava a la majoria era l'ensenyament de l'anglès i de la informàtica. Noble preocupació, i més en un país endarrerit en matèria d'idiomes, però que tanmateix denota una certa confusió sobre el que hauria de ser l'ensenyament. Donar la prioritat als instruments per davant de les actituds i de la voluntat de coneixement és una visió de l'escola que volent ser pragmàtica resulta molt empobridora. I no està escrit enlloc que pràctic i culte siguin coses incompatibles. Educar és molt més que donar eines per bellugar-se pel món real i virtual, és generar una disposició a saber, a pensar i a entendre, sense la qual els instruments serveixen de poc. Una vegada més, una enquesta, que abasta del 16 als 65 anys, situa Espanya a la cua de l'OCDE en comprensió lectora i en matemàtiques. Poden semblar dues aptituds molt diferents però no ho són tant: totes dues requereixen una disposició d'esperit que podríem anomenar voluntat de coneixement. Entendre el que es llegeix és la base de tota formació. I no és, com a vegades sembla, una simple qüestió de tècnica lectora. Requereix, per sobre de tot, curiositat -que en el fons és el motor del progrés humà-, receptivitat, empatia. Tenir bona comprensió lectora és fer teu el que llegeixes. I d'alguna manera ficar-t'hi dintre, obrir-hi escletxes que et permetin primer entendre-ho i després anar més enllà. Això és incompatible amb una idea de l'ensenyament que va desterrant la filosofia i les humanitats i que sembla tenir un objectiu primordial: modelar l' Homo economicus , és a dir, avançar en el procés ideològic de construir humans d'una sola dimensió. En això, també, la llei Wert és profundament ideològica.

Josep Ramoneda, Humans d'una sola dimensió, Ara, 09/10/2013

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"