Els límits de la llibertat d'expressió.
Tot té els seus límits, i la llibertat d’expressió, també: la llibertat de l’altre. I és veritat que un sistema com l’americà pot deixar desprotegits aquells sectors més vulnerables que tenen poc accés als espais de comunicació i creació d’opinió. Però és per l’acció política, per la vitalitat democràtica d’una societat, que cal defensar aquestes persones i no amb les prohibicions, que, a més, en general, busquen la protecció dels qui no tenen res de vulnerables: des de les altes institucions fins als aparells repressius de l’Estat.
No hi ha democràcia sense paraula lliure. Negar la paraula a l’altre no suma, enfronta. I això val per a tota forma de coacció, ja sigui des de la legalitat o fora. Però en aquest país la llibertat d’expressió es continua entenent com una generosa concessió susceptible de ser retirada. I la proliferació de tipus penals basats en la subjectivitat i en la presumpció i no en fets, la retalla i engrandeix les fractures. Per això cal defensar-la.
Josep Ramoneda, Defensar la llibertat d'expressió, El País 13/04/2018
Comentaris