Criticar significa buscar la veritat.

Sens dubte, la influència de la psicologia personal en la percepció de la realitat, la facilitat amb què les creences es contagien (Blackburn, 2001, p. 20) –sobretot les pernicioses–, la popularitat de determinats productes i la xarrameca de molts dels seus venedors solen deixar moltíssimes persones en mans de practicants amb suposats coneixements, és a dir, suposats experts, que l’únic interès que tenen és el negoci i que són capaços de subministrar fàrmacs no provats, no ortodoxos, confiant a vegades en un guariment natural que mai arriba, i que ho converteixen tot en un cercle viciós.

Enfront d’aquest estat de coses, el mètode científic és el millor procediment que tenim per eliminar subjectivitats i condicionants externs. No obstant això, mentre que aquest mètode –que tants èxits ha obtingut– no està a l’abast de totes les persones en la seua pràctica, totes elles comparteixen unes habilitats crítiques més o menys desenvolupades i és justament l’educació en el pensament crític, en general, i el pensament crític científic, en particular, el que d’alguna manera podria ajudar-nos a restaurar l’equilibri que ens fan perdre aquelles pràctiques pernicioses i a separar el gra de la palla. Claude Bernard ens cridava l’atenció sobre la qüestió fa ja més de segle i mig en la seua Introduction à l’étude de la médecine expérimentale:

En la ciència, la paraula crítica no és sinònim de denigració; criticar significa buscar la veritat, separant la veritat de la falsedat, distingint el millor del pitjor. Aquesta crítica és, alhora que justa per al savi, l’única profitosa per a la ciència. […] Considere, doncs, que la inspiració dels metges que no es recolzen en la ciència experimental no és més que fantasia, i en nom de la ciència i de la humanitat cal criticar-la i proscriure-la.
(Bernard, 1865/2005, pp. 370 i 398)

Jesús Alcolea Banegas, Ser argumentador crític raonable, Mètode 20/12/2017
https://metode.cat/revistes-metode/monografics/argumentador-critic-raonable.html