Per a què serveix la sociologia?
Fausto Miguélez apunta que al darrere de la crisi financera i
econòmica el que està en joc és una nova estructura del poder que fa
anys que s'està insinuant a escala europea i mundial. Per ell, la crisi
financera és una conseqüència de l'estratègia iniciada a finals del
segle XX per dibuixar les línies d'un nou poder que exerceix la seva
força amb diagnosis intencionades sobre la situació actual. La crisi no
seria un punt de sortida sinó un punt d'arribada per justificar
determinats canvis en el model social europeu. En l'epicentre d'aquests
canvis hi ha el treball o, més exactament, la norma social de
l'ocupació. L'ocupació s'assenyala com a problema i causa de la crisi
amb la intenció d'amagar que n'és solució i conseqüència. Només cal
recordar que la setmana passada l'FMI va demanar a l'estat espanyol que
aprofundís la reforma laboral i, entre altres coses, abaratís encara més
l'acomiadament. Emergeix un poder que pren a l'estat el control de
l'ocupació i, amb això, ho controla tot. L'objectiu és obtenir mà d'obra
barata que permeti competir a escala mundial amb el focus posat en els
mercats exteriors. És a dir, produir aquí el que es produeix a la Xina
però no per vendre-ho en el mercat interior sinó per ser més competitiu
en l'economia global. Com a conseqüència, es polaritza cada vegada més
l'estructura social tant en l'escenari global com en l'escenari
nacional. Cada vegada hi ha més gent que viu per sota del llindar de
pobresa a Itàlia, Grècia i Espanya però també a Alemanya.
Joan Estruch també parla de diagnosis intencionades sobre el
procés de secularització a escala europea. Per ell, les teories de la
secularització actuen com una ideologia produïda pel món de la ciència i
la tècnica amb l'objectiu de conquerir els espais que queden orfes de
la religió. Però recorda que la crisi de l'Església no és una crisi de
la religió, sinó que n'és una metamorfosi. La religió no desapareix sinó
que es transforma en noves manifestacions que a vegades se subestimen:
des de pràctiques que vénen d'Orient com la meditació fins a moviments
de tipus pentacostalista. A partir d'aquesta tesi defensada per Joan
Estruch, es podria interpretar que la revalortizació de l'assignatura de
religió prevista en la Lomce és una defensa de l'Església per afrontar
l'amenaça de les noves formes religioses.
El poder ha intervingut, intervé i intervindrà en totes les
relacions socials que s'estableixen entorn de l'ocupació i la religió.
Un poder que, com l'ocupació i la religió, no desapareix sinó que es
transforma per fer-se cada vegada menys visible però més dominant. El
poder s'amaga darrere de diagnosis intencionades amb l'objectiu de
controlar el món material de l'ocupació i el món simbòlic de la religió.
La sociologia ofereix instruments per descobrir el poder i
despullar-lo. Però això incomoda els que ostenten aquest poder -alguns
fins i tot són sociòlegs-. Jaume Lanaspa, director executiu de l'Obra
Social La Caixa deia, en un dels actes esmentats, que sociologia i
llibertat són conceptes que no es poden deslligar, i demanava a
l'auditori, ple de sociòlegs, que no deixés de treballar en temps de
crisi.
Sara Moreno, Ocupació, religió i sociologia, Ara, 25/06/2013
Comentaris