La literatura, les arts i la cultura democràtica.

 

En l'acte de presa de possessió com a rector de la Universitat Pompeu Fabra, Jaume Casals va recórrer a una cita de Marcel Proust per deixar constància de "la precisió prohibida a les ciències convencionals i que només poden atènyer l'art i la gran literatura". En un món en què tot discurs que no tingui l'aura de ciència és vist com pur diletantisme, que el rector d'una universitat encara jove, nascuda sota el mite de l'excel·lència, tingui aquest gest recordatori de les jerarquies del saber és com a mínim d'agrair. Les ciències, en tant que busquen l'explicació de les coses per la via d'establir les lleis generals que les regeixen, són un saber d'universals, una forma de simplificació de la realitat. Només la literatura i les arts poden accedir al coneixement de singulars, aquesta precisa i minuciosa descripció que ens permet arribar al sentit de cada cosa. 

El prestigi adquirit per les ciències naturals en la modernitat va provocar un desfici per descobrir la veritat dels comportaments humans, és a dir, reduir-los a lleis universals. La ciència va pesar sobre la política i la moral, malgrat les advertències de personalitats com Einstein sobre aquell absurd. En aquests temps en què l'economia sembla que ha reemplaçat la teologia en la voluntat de donar un fonament al món i marcar la normativitat social, la legitimitat tecnocràtica està dessecant la política. 

Amb una austeritat letal per a la salut i el benestar, la política que es redueix a l'aplicació d'unes suposades lleis científiques de l'economia queda deshumanitzada. Els rostres desapareixen en l'estadística. I només la literatura -des de la novel·la i la narració fins a la crònica i el reportatge- i les arts ens ajuden a accedir a la veritat de cadascú. I ens permeten, per tant, complir l'imperatiu de tractar les persones com un fi en si mateixes, i mai com un mitjà. És la diferència entre la cultura democràtica i la cultura tecnocràtica. I el rector Jaume Casals en va voler deixar constància, no fos cas que, en l'obsessió per l'excel·lència, la universitat hi perdés l'ànima.

Josep Ramoneda, L'ànima de la universitat, Ara, 16/06/2013