Richard Sennet: Hannah Arendt i el mite de Pandora 1.

Poc després de la crisi cubana dels míssils, aquells dies de 1962 en què el món va estar a la vora de la guerra atòmica, em vaig trobar per casualitat amb la meva mestra Hannah Arendt. La crisi dels míssils l'havia conmogut, com a tothom, però també l'havia reafirmat en la seva convicció més profunda. En La condició humana havia sostingut uns anys abans que ni l'enginyer, ni cap altre productor de coses materials, és amo i senyor del que fa; que la política, instal.lada per sobre del treball físic, és qui ha de proporcionar l'orientació. (...)

El temor d'Arendt a la invenció de matèria autodestructiva es remunta en la cultura occidental al mite grec de Pandora. Deesa de la invenció, Pandora fou "enviada per Zeus com a càstig per la transgressió de Prometeu". En Els treballs i el dies, Hesíode describí Pandora com el "regal amarg de tots els déus" que, en obrir la seva caixa (segons algunes versions, la seva gerra) de noves meravelles, "va escampar dolors i mals entre els homes". En el desenvolupament posterior de la cultura grega, les seves gents cregueren cada cop més en què Pandora representava un aspecte de la seva pròpia naturalesa: la cultura fundada en coses fetes per l'home corre contínuament el risc d'autolesionar-se.

La possible causa d'aquest risc és quelcom proper a la innocència en els éssers humans: als humans, sense distinció de gènere, els sedueix allò meravellòs, l'excitació, la curiositat; de manera que creen la il.lusió que obrir la caixa és un acte neutral. Sobre la primera arma de destrucció massiva, Arendt podia haver citat una nota que deixà en el seu diari Robert Oppenheimer, director del projecte Manhattan. Oppenheimer es tranquil.litzava amb aquesta afirmació: "Quan veus una cosa tècnicament atractiva, segueixes endavant i ho fas; només un cop assolit l'èxit tècnic et poses a pensar què se n'ha de fer. És el que succeí amb la bomba atòmica". (...)

La generació d'Arendt podia xifrar la por a l'autodestrucció, posar-li números de tal magnitud que ennuvolarien la ment. En la primera meitat del segle XX moriren almenys setanta milions de persones en guerres, camps de concentració i gulags. A judici d'Arendt, aquesta xifra representa la combinació de la ceguesa científica i poder burocràtic (de buròcrates només preocupats per complir amb el seu trball), encarnada en l'organitzador dels camps d'extermini nazis, Adolf Eichmann, a partir del qual va utilitzar l'expressió "la banalitat del mal". (...)

En tant que alumne de Hannah Arendt fa mig segle, sempre he trobat inspiració en la seva filosofia, malgrat que ja aleshores no em sembalva massa adequada per tractar les coses materials i les pràctiques concretes contingudes en la caixa de Pandora. El bon mestre imparteix una explicació satisfactòria; el gran mestre -Arendt era una gran mestra- produeix inquietud, transmet intranquil.litat, convida a pensar. Llavors creia confusament, i avui ho veig més clar, que la dificultat d'Arendt per al tractament de Pandora es trobava en la seva distinció entre Animal laborans i Homo faber.

Richard Sennet, El artesano, Anagrama, Barna, segona edición 2010

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació