Bancs i hegemonia ideològica.

La crisi ha deteriorat enormement la imatge dels bancs: les preferents, que ja circulen per l'àmbit judicial amb segell d'estafa; les abusives clàusules hipotecàries que els jutges posen en qüestió; els desnonaments, en què la despietada qüestió de principis pot més que el càlcul econòmic; i el diner públic gastat per rescatar-los de les seves males gestions han fet que avui els bancs siguin els dolents de la pel·lícula. En els anys en què tot era possible, el prestigi social s'havia desplaçat cap al poder econòmic, cada cop més dipositari del poder normatiu, és a dir, del model de conducta ciutadana. Del burgès gras i amb puro de les caricatures dels anys 70 havíem passat al polític com a cap de turc dels mals de la societat. Tinc la sensació que la crisi porta camí de posar els banquers -sempre tan poc amants de la visibilitat- en el pedestal contra el qual van dirigits els tomàquets. Malgrat que el pes del diner fa que molts ciutadans encara en siguin mentalment captius. M'ho va fer entendre una senyora que un dia que vaig criticar un banquer em va dir: "Per què es fica amb ells? ¿No ho veu que si els va malament també ens anirà malament a nosaltres?" D'això se'n diu tenir menjat el cap. O si ho voleu dir més sofisticat, hegemonia ideològica.

Josep Ramoneda, Ciutadans, espies i banquers, Ara, 12/06/2013

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació