Xarxes socials i llibertat.

 

La meva filla em va llegir la crònica d'una decepció sentimental que un nebot havia penjat a Facebook. Quan jo era petit, si volíem fer confidències a una amiga utilitzàvem la carta i el sobre lacrat. Avui, als adolescents que expliquen els seus desenganys a la xarxa ni els passa pel cap preguntar-se per què ho fan. El seu lloc d'expressió és internet, on han començat a entrar abans d'aprendre a llegir i a escriure. El que a mi em pot semblar una inconscient manifestació de narcisisme i d'exhibicionisme és per a ells el més normal del món. Fan el que s'ha fet tota la seva curta vida, que és el primer que se'ns acut als humans. Precisament innovar és sortir del que fa tothom. 

¿És just parlar de narcisisme i d'exhibicionisme? Crec que aquests comportaments, estimulats per la tecnologia, responen a la necessitat de reconeixement en una societat de rols imprecisos que, durant les últimes dècades, ha cultivat molt la dessocialització. I, seduïda pel consumisme que tot ho crema, ha tendit a construir relacions humanes més inestables. La xarxa és un lloc aparentment còmode per al reconeixement: es pot aconseguir amb poc compromís, amb una implicació feble, perquè estalvia el moment de veritat del cara a cara, del cos a cos. Fa por mirar als ulls de l'altre: et poden retornar com un mirall la imatge de la pròpia feblesa. 

El perill de l'exhibicionisme virtual és la pèrdua definitiva de l'espai propi i la conversió de l'autonomia personal en simulacre. Els poders polítics i econòmics poden arxivar, sistematitzar i utilitzar tot el que nosaltres mateixos posem a la seva disposició amb aquesta incontinència comunicativa. Els espies perdran tota èpica. Ho sabran tot de nosaltres sense risc ni violència. I ens faran vestits a mida, sense deixar-nos opció a escollir: vostè només serveix per a aquesta feina, vostè ha de comprar això, vostè ha d'anar cap aquí, vostè ha de creure en aquest déu. Les batalles per la llibertat hauran d'obrir nous camins a la pròpia xarxa i noves resistències. Almenys mentre els ciutadans encara creguin que la llibertat és el més important.

Josep Ramoneda, Narcisisme i llibertat, Ara, 23/06/2013