Identitats espoliadores.

Quan miro el mapa del temps clavo sempre els ulls a la Conca de Barberà. Visc a Barcelona però sóc de Montblanc. De segur que aquest tarannà ha estat el responsable de més d’un refredat o bé la causa de tornar a casa amb els peus ben mullats. Tanmateix, no hi puc fer res més. Fet i fet, hom és del lloc d’on se sent, no d’on està. Ras i curt: som del lloc on clavem els ulls quan mirem el mapa del temps. El mateix exercici identitari el podríem fer amb la data de la Festa Major, l’equip esportiu o les marques de tota mena. En aquest sentit, parlem de les nacions “Harley Davidson” o “Ferrari”.

En el debat polític i electoral és fàcil resseguir les petges de les diverses identitats tot parlant, per exemple, de fiscalitat. La majoria s’omplen la boca del dèficit fiscal -fins i tot alguns parlen d’espoli- i molt pocs posen el dit a la nafra del frau fiscal, quan, a més a més, a Catalunya el volum del dèficit fiscal i del frau fiscal són, si fa o no fa, equivalents. Els nacionalistes posen el crit al cel pel dèficit fiscal, mentre els partits d’esquerres blasmen contra el frau fiscal. En el mateix programa electoral on CiU tira del conte de la lletera per a dibuixar una Catalunya paradisíaca amb la desaparició del dèficit fiscal, no s’explicita cap mesura per a combatre el frau fiscal. I el PP, no cal dir-ho, abona la amnistia fiscal i el blanqueig de diners al nostre país.

Joan Herrera l’encerta quan es nega a elegir entre “país” i “esquerra” i conclou que vol un país d’esquerra, és a dir, una reducció del dèficit i del frau fiscal. D’una banda, el manteniment de l’ordinalitat (la posició inicial de Catalunya després del repartiment entre el conjunt de les comunitats autònomes); i de l’altra, una voluntat política ferma per a fer complir les obligacions fiscals, així com una modificació de la pròpia fiscalitat per a fer-la més redistributiva entre les rendes del treball i del capital.  Ben mirat, tot plegat, aquí els que “roben”, de debò, són els rics als pobres, a Catalunya i a Espanya. 

Andreu Mayayo, Identitats, eldiario.es, 21/11/2012