La pitxa un lio

Las personas consideran que las convicciones morales representan algo diferente, o algo independiente, de las preocupaciones de cada uno por ser aceptado o respetado por las autoridades o los grupos. En otras palabras, los mandatos morales son   autónomos, no heterónomos . En las convicciones morales las personas piensan que los deberes y derechos se siguen de los propósitos morales que subyacen a las normas de grupo, los procedimientos y los dictados de las autoridades. Es decir, no es algo que hacemos porque lo dicen las autoridades o nos lo imponen desde fuera. No es que las creencias morales sean anti-grupo o anti-autoridad, y sirven de hecho para unir al grupo, pero la fuente de legitimidad no es la autoridad o el grupo y no depende de ellos, es algo que está por encima de la autoridad incluso. La gente se centra más en sus ideales, en lo que se debe o no se debe hacer y esto está por encima incluso de las autoridades. Tanto es así que  las personas piensan que los mandat...

https://es.slideshare.net/mvillarpujol/deliberaci-i-civisme

La regla d ór i el respecte. from Manel Villar (IES Guillem Catà)

Open publication - Free publishing - More nietzsche http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2012/04/existeix-una-connexio-entre-nietzsche-i.html

Hi ha connexió entre Nietzsche i Hitler? View more PowerPoint from Manel Villar (IES Guillem Catà) http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2012/04/open-publication-free-publishing-more.html

Ernst Tugendhat Ernst Tugendhat (Brno, República Checa, 1930) es uno de los autores más influyentes del pensamiento filosófico actual, y ello porque no se ha limitado a profundizar en la tradición alemana de la filosofía, sino que ha diversificado sus intereses, creando un diálogo entre discursos que han renunciado a ir más allá de sus propias presuposiciones metodológicas. Se inició en la filosofía de la mano de Heidegger , cuando su madre le regaló Ser y tiempo en el exilio venezolano al que se vio abocado junto con su familia tras la ocupación nazi de Checoslovaquia. El entusiasmo que le produjo esta lectura con sólo quince años le llevó a iniciar sus estudios de filosofía en la Universidad de Stanford, siendo, con diferencia, el estudiante más joven. Es indudable que la diversidad de culturas e influencias presentes en su iniciación en la filosofía (la lengua española que aprende en el e...

  - dos conceptes de moral : “la paraula ‘moral’ pot ser utilitzada en dos sentits (...), primer en el sentit corrent  d´una moral intersubjectiva, normativa ((“moralitat del costum”), i segon en el sentit dels valors conforme als quals algú viu. La moral dels senyors segueix sent moral en aquest segon sentit. (...) Concebre´s “moralment” en sentit estricte, com a “animal de ramat”, és també una concepció de vida, però la moral de senyors és una concepció de vida d´individus que no entenen ja de valors intersubjectius, que j no es conceben com a animals de ramat”. - autonomia=esperit lliure : un individu és un esperit lliure si “segueix els seus propis desitjos i dóna lliure expressió a la seva pròpia individualitat”, “pren partit pels individus en contra de la comunitat”, “tota moral intersubjectiva es funda en una submissió”, “La idea, que avui en dia ens sembla òbvia, segons la qual és possible exaltar els valors de l´autorealització de l´individu i alhora el reconei...

(¿por qué es bueno?) Ésta fue la pregunta ante la cual se vieron los representantes de la ilustración antropológica, por ejemplo Sócrates y Kant , y, por su antagonismo contra la tradición, podía parecer plausible recurrir a una justificación metafísica, es decir, a algo sobrenatural. Así lo hizo también Kant al decir que en la facultad humana de razón hay un núcleo sobrenatural que nos dicta cómo debemos actuar. Él no fue simplemente un metafísico, sino que partió de la antropología, pero pensó que lo humano contenía un factor sobrenatural del que se podía deducir una respuesta a la pregunta por el bien. (…) Creo que es fácil darse cuenta de que, primero, una necesidad práctica absoluta (la derivada del imperativo categórico) no tiene sentido y, segundo, de que ello sólo se puede entender como teniendo su origen en la idea religiosa de un mandamiento divino. (…) La pregunta no puede tener como meta algo necesario, sino algo sólo posible, para lo que se pueden dar buenas razon...

“ Kant entiende la libertad como un fenómeno trascendental, supraempírico …”/”La libertad no es algo metafísico …”  (“No somos de alambre rígido”. El concepto heideggeriano de “uno” ( man ) y las dimensiones de profundidad de las razones ) “… la concepción de Kant - que toda máxima es moralmente reprochable de cual no puedo querer que todos actúen así- es infeliz porque expresa solamente una condición necesaria y no, como Kant cree, suficiente para lo moral. Existen máximas de las cuales no podemos querer que todos las sigan y que ciertamente no son inmorales. ¿Qué es entonces lo que tiene que ser añadido a lo que sólo es una condición necesaria? Obviamente tenemos que ponernos en la posición de los individuos empíricos y preguntar qué son las máximas de las cuales todos queremos que los otros actúen según ellas. Pero esto requiere un paso inevitable hacia lo empírico, y esto es lo que Kant quería evitar. Más plausible parece la segunda fórmula del imperativo categórico ...

  “Uns consideren que la igualtat és quelcom que no és possible fonamentar, altres creuen que procedeix de certs prejudicis històrics col·lectius i que, en darrer terme, és un concepte arbitrari.” “Jo penso, tanmateix, que la resposta correcta està en la mà: si les normes no poden ser justificades davant d´aquells per a qui se suposa han de regir, llavors per a ells tenen un caràcter de coacció, és a dir, no són legítimes per a ells. Les normes morals i polítiques només estan justificades quan ho estan per a aquells que estan afectats per elles. Si no es poden justificar de manera igual per a tothom, llavors es pot dir que tenen un caràcter de coacció per a aquells a qui no se’ls concedeix cap pes o molt poc (en el cas extrem, els sotmesos a elles serien esclaus). “... en l´essencial ha hagut dos modes de justificació de les normes: per autoritat o per reciprocitat. També la justificació a partir d´una autoritat religiosa o una autoritat de tradició és, naturalment, ...

“L´igualitarisme determina des de la Revolució Francesa la comprensió dominant de la moral i de la legitimitat. Això no significa que sigui afirmat per tothom, però significa que domina l´escenari de la discussió.” “... tots els ordres jurídics moderns, llevat dels feixistes, són, en aquest sentit fonamental, igualitaris, malgrat no existeixi consens sobre quin és el fonament d´aquest significat d´igualtat.” “Per igualitarisme no s´entén, com sovint es pesa avui en dia, un igual repartiment de béns materials, sinó –com també ho van veure Nietzsche i Hitler - igualtat de drets.” “”Creiem”, diu la Declaració d´Independència nord-americana, “que per si mateix és evident que tots els homes són creats iguals” Aquesta formulació és insatisfactòria en dos sentits. En primer lloc, perquè la convicció de l´igualitarisme no consisteix en què tots els homes siguin iguals, sinó en què ells, enmig de totes les desigualtats, han de ser considerats com a iguals. En segon lloc: si es di...

Open publication - Free publishing - More erns tugendhat

Open publication - Free publishing - More ernt tugendhat

by Josetxo Ezcurra 1. Quan algú infringeix una norma acceptada per aquesta societat i els altres reaccionen amb un afecte negatiu, el podem anomenar indignació. Un aspecte significatiu d´aquest afecte és que a diferència dels altres afectes com per exemple el temor o l´enveja és un afecte compartit. Ho podem tenir només si suposem que els altres membres de la societat moral haurien de tenir-lo igualment. Això implica que també qui infringeix la norma normalment tindrà aquest afecte quan la norma és violada per altres, i per això tindrà un afecte corresponent contra si mateix, quan ell mateix ha violat la norma, i aquest afecte és més o menys el que anomenem sentiment de culpa. 2 . Els sistemes morals històrics han estat sistemes d´exigències recíproques. Per captar el que l´expressió "deure" o "haver de" significa en les seves diferents aplicacions, siguin morals o no, ens hem de preguntar què li passa a una persona quan no fa el que ha de fer en el sentit corr...

Els pressupòsits de la moral de Nietzsche View more presentations from Manel Villar (IES Guillem Catà) https://sites.google.com/site/cavernicoles/ressentiment

Es pot dir, crec, que pel que fa a la moral ens trobem avui en una certa desorientació. Encara que gairebé tots tenim conviccions morals bastant fortes, en general no podem dir en què es basen. La raó d'aquesta desorientació és que, mentre abans, tant en la nostra pròpia cultura com en les altres cultures, la moral sempre tenia la seva base en la religió o en la tradició, una tal justificació ja no ens convenç. Morals anteriors tenien la seva base en una autoritat que s'acceptava, l'autoritat de Déu o de la tradició o de tots dos. Per tant, la moral havia estat heterònoma, no autònoma, tenia el seu fonament en una creença i en l'obediència cap a Déu o la tradició, no en un enteniment i un voler propis. La desorientació en què ens trobem avui sembla tenir la seva arrel en que d'una banda una moral heterònoma ja no ens convenç i que, de l'altra banda, encara no tenim un enteniment clar d'una moral autònoma. La consciència moral contemporània consisteix en una ...

Segons Nietzsche els valors de la vida, si no ens són donats per Déu, haurien de ser creats per l´home. La idea de la creativitat és quelcom central en Nietzsche , però, ¿com entendre-la alhora? Aquí, una possibilitat és l´art. Por sonar molt convincent que l´art és allò que dóna sentit a la vida. I Nietzsche va creure que també els valors morals, si ja no són donats per la religió, han de ser entesos com tenint el seu fonament en allò estètic, Tanmateix, això mateix necessitava alguna base fonamental. ¿Com hem de definir la voluntat humana, es preguntava Nietzsche , si s´ha d´entendre com estant en la base tant de la moral com de l´art? Finalment, la seva resposta fou: l´ésser de l´home –i no només de l´home, sinó de tot ésser viu- s´ha d´entendre com a voluntat de poder. Amb aquest concepte –voluntat de poder- Nietzsche va creure poder respondre totes les preguntes que havien quedat obertes. D´una banda, va creure poder interpretar tot art com a expressió de potencia; d´altra ba...

Molts de nosaltres no creiem que vam ser creats per Déu i que Déu ens hagi vinculat amb alguna cosa transcendent, amb una religió divina i extramundana. Som una espècie animal, això no vol dir que no hi hagi res que ens distingeixi dels altres animals, sinó que el tret distintiu s'ha d'entendre d'una manera natural. Hi ha d'haver sorgit de la mateixa manera que totes les altres característiques biològiques per mitjà de l'evolució. Aquesta postura es diu naturalisme. Un dels filòsofs més importants entre els que han proposat una manera de veure naturalista i criticat el transcendentalisme ha estat Nietzsche. Segons Nietzsche , ja no tenim bones raons ni bons motius per creure en Déu. Hi ha un famós aforisme a La Gaia Ciència -el ∫125 -, en què Nietzsche designa aquest fet com la mort de Déu. Segons ell, sense Déu també la moral tradicional perd el seu fonament. Un pensament que distingeix Nietzsche d'altres naturalistes és que va prendre molt seriosament el t...

De fet, ja Aristòtil , recorrent al llenguatge, va donar una resposta a la pregunta sobre com es distingeixen els homes dels altres animals (...) El característic del llenguatge humà és, diu Aristòtil , que té una estructura proposicional. Mentre que els llenguatges d'altres animals tenen una funció, segons la qual simplement reaccionen a l'ambient, l'estructura predicativa-proposicional li dóna a l'home la possibilitat de dir coses que són independents de la situació de parla. Amb això veu Aristòtil connectat el fet que els homes poden parlar del que és bo i per tant dels just. Aquesta reflexió es troba al començament de la seva Política , i Aristòtil conclou que els homes poden formar conjunts polítics només perquè es poden entendre mútuament sobre el que és bo per a ells. (...) Mentre que una societat de formigues, per exemple, està organitzada a base d'estímuls químics, en una societat humana els individus s'enganxen els uns als altres per considera...

L´objecte de la deliberació són raons. Segueixo a Scanlon ( What we Owe to Each Other ) quan diu: per raó s´ha d´entendre allò que està a favor o en contra d´alguna cosa, a favor o en contra d´una afirmació assertòria o pràctica, d´una opinió o un desig. A això pertany també el fet que l´individu, un cop té consciència de poder adoptar una o una altra posició davant una afirmació assertòria o pràctica, o també reservar-se l´opinió, és conscient de l´existència d´una multiplicitat d´opcions , i en aquest sentit té una consciència de llibertat. Aquest aspecte, que l´individu té opcions per poder prendre posició davant les seves opinions i intencions, pot expressar-se mitjançant la metàfora que els ésser humans no són de "filferro rígid" ( hard wired ). Amb això s´assenyala que en el nivell de comportament no existeix un determinisme causal, és a dir, el comportament humà no pot entendre´s d´acord a l´esquema estímul-acció-reacció, ni innat ni adquirit per aprenentatge. No es p...