Els CIE, el paradigma dels no-lloc.
Marc Augé La mort de Samba Martine per meningitis al centre d’internament per a estrangers (CIE) d’Aluche, a Madrid, va donar peu a un treball de Daniel Ayllón publicat en aquestes planes en què es descriu la salvatjada tantes vegades denunciada d’aquests centres immorals i, en sentit ampli, il·legals. Pel reportatge vam saber que la falta d’infermeria va impedir que Martine fos diagnosticada i, per tant, podem considerar les autoritats del CIE sospitoses d’alguna cosa més que una negligència administrativa. La mort de la migrada congolesa se suma a la del marroquí que el 13 de maig del 2010 es va suïcidar al CIE de Zona Franca. Sumem a aquests dos decessos els malalts, deprimits, espantats i humiliats i tindrem una xifra molt considerable de persones tractades de forma esclavista i xenòfoba per part d’aquest Estat tan democràtic. Però m’agradaria reflexionar sobre un altre aspecte associat a aquests centres. Atès que l’existència i funcionament d’un CIE no pot donar l