L´ètica com la física.
![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhc792M0WjQpJiha50fxy6-KysvJ1_2NgkFlxB2bZg3P-x6ZyJuarNf90-KitsEW7SWgEQLTJ_uEYytk_KKVGiLwB2l2IKKYoDb4obXkp87-oG3b2ftFKnKz0bQj113wSXe0p4xbJnE8yY/s200/Explorar0001.jpg)
L´ emotivisme és a l´ètica el que el fenomenisme és a la filosofia de la física. Segons els fenomenisme , els enunciats de la física, tot i que aparentment es refereixin, per exemple, als electrons, en realitat només es refereixen a les nostres pròpies percepcions. Cap físic es pren seriosament aquesta postura. La física parla d´electrons i dels astres, no de les nostres percepcions. Els meus enunciats morals no es limiten a expressar les meves emocions, sinó que transmeten també el resultat de les meves reflexions sobre, per exemple, els avantatges i inconvenients de formes alternatives de regular la nostra conducta o organitzar la nostra convivència. Ni la teoria física se segueix de les observacions, ni la teoria ètica se segueix dels sentiments. D´alguna manera s´han de passar pel sedàs. Les observacions serveixen de pedra de toc, de criteri o test negatiu per rebutjar certes teories físiques. També hi ha altres criteris, com la consistència interna o la rellevància. El mate