La formació del caràcter, allò que ha oblidat la pedagogia moderna.

L´home, lluny de néixer autònom és, com deia Nietzsche, l´animal no fixat i, per tant, absolutament heterònom. Per esdevenir home ha de mantenir-se fidel, i per llargs períodes de temps, a unes fixacions morals que funcionen al mateix temps i de manera dialèctica com a categories per ordenar el món de la vida i per enfortir el propi caràcter. Una escola moralment valuosa és aquella que creu fermament en aquestes fixacions. Però en plantejar-nos aquestes qüestions, ja no estem parlant solament de valors. Hem passat a interrogar-nos pel valor de la nostra vida. És a dir, estem parlant de la virtut o, cosa que és el mateix, de la millor versió de nosaltres mateixos.

... el que calla - o almenys no proclama de manera explícita- el discurs imperant sobre els valors és quin paper han de tenir en la formació d´una persona la voluntat, l´ambició, l´honor, la grandesa d´esperit, la capacitat de lideratge, l´autoritat, la disciplina, etc. És a dir: ignora la formació del caràcter.

Gregorio Luri, L´escola i els valors. L´obligació moral de ser intel.ligents, Revista del Col.legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, juliol 2009, nº 131