Hume, la justificació pragmàtica de la inducció.

La conclusió de Hume és que la inducció no es pot justificar racionalment. Aixo no vol dir que siga irracional, simplement que la justificació ha de ser d´un altre tipus: una justificació pragmàtica. La inducció, esperar que el futur serà com el passat, és un hàbit del qual no podem prescindir sense posar en perill la nostra pròpia supervivència. Si no pense que el pa que m´ha alimentat sempre m´alimentarà avui també, que el foc que ahir cremava, també cremarà avui, seria jo mateix qui no tindria futur. D´altra banda, aplicar el principi revolucionari encara seria més perillós. Imaginem, aplicant aquest principi, que pensàrem que, com que fins ara tots els cossos deixats en l´aire cauen si no troben cap obstacle, això és evidència a favor que el proper no caurà i decidirem comprovar-ho amb nosaltres mateixos, llançant-nos des d´un sisè pis.

Josep Lluís Blasco, Tobies Grimaltos, Teoria del coneixement, Universitat de València, València 1997