Condemnat a ser lliure.

Dostoiesvky escriu: "Si Déu no existís, tot estaria permès". Aquest és el punt de partida de l´existencialisme. De fet, tot està permès si Déu no existeix i, en conseqüència, l´ésser humà està abandonat, perquè no troba ni en si ni fora de si una possibilitat on agafar-se. No troba fonamentalment excuses. Si fos que l´existència precedís a l´essència, no es podrà mai més explicar per referència a una naturalesa donada i fixa; dit d´una altra manera, no hi ha determinisme, l´home és lliure, l´home és llibertat. Si, d´altra banda, Déu no existeix, no trobem davant nostre valors o ordres que legitimin la nostra conducta. Així, no tenim ni darrera ni davant nostre, en el domini lluminós dels valors, justificacions o excuses. És el que expressaré dient que l´home està condemnat a ser lliure. Condemnat, perquè no s´ha creat en si mateix i tanmateix, d´altra banda, lliure, perquè una vegada llançat al món és responsable de tot el que fa.

J. P. Sartre, L´existencialisme és un humanisme. Fenomenologia i existencialisme, Edicions 62, Barna 1982