Lliure albir, consciència moral i sociobiologia.

El que entenem per "lliure albir" no té res a veure amb el problema físic de causa i efecte, sinó que representa, segons Richard Alexander, la nostra capacitat per analitzar mentalment les situacions que en reporten més avantatges. Finalment podria interpretar-se la nostra "consciència moral" com la veueta que ens adverteix d´un risc massa elevat que podria sorgir en posar en pràctica els escenaris egoistes projectats mentalment. En l´època de Maquiavel un príncep no necessitava molta mala consciència moral, ja que els riscos eren reduïts, en comparació amb un polític d´una democràcia parlamentària. Possiblement l´altruisme d´aquest es trobi tan poc desenvolupat com el d´un monarca absolut, però la seva espasa de Damocles, una comissió d´investigació parlamentària, fa que s´adapti tenint una mica de mala consciència moral, ja que la paraula d´honor gairebé té importància en una societat amb mitjans de comunicació desperts i àvids de notícies. Otto Lipmann ho va veure d´una manera força realista: "El càstig combat només la mentida -perquè el que menteix tindrà por de les conseqüències tan bon punt s´hagi descobert la mentida-, però no la inclinació a la mentida".

Volker Sommer, Elogio de la mentira, Galaxia Gutenberg/Círculo de Lectores, Barna 1995