Els perills dels enfocaments singularistes.

Considerar els individus segons les seves filiacions religioses s´ha tornat un fet força comú en l´anàlisi cultural dels últims anys( Xoc de Civilitzacions/Aliança de Civilitzacions). ¿És possible que l´anàlisi de la població mundial centrat en la religió sigui una manera útil de comprendre la humanitat?

(...) En molts contexts, aquesta classificació pot resultar bastant útil (per exemple, quan es tracta de determinar l´elecció de les festivitats religioses o d´organitzar la seguretat dels llocs de culte), però considerar que això és la base de l´anàlisi social, polític i cultural en general significaria passar per alt totes les altres associacions i lleialtats que qualsevol individu pogués tenir, i que podrien ser significatives per al seu comportament, identitat i autocomprensió. (...)

De fet, l´ús cada vegada més comú de les identitats religioses com a principi essencial -o únic- de classificació ha generat una gran manca de finor en l´anàlisi social. En particular, ha hagut una gran pèrdua de comprensió en no distingir entre (1) les diverses filiacions i lleialtats que té un musulmà, i (2) la seva identitat islàmica en particular. La identitat islàmica pot ser una de les identitats que la persona considera important (tal vegada fins i tot crucial), però sense negar que hi ha altres identitats que també podran ser significatives. (...)

La divisió religiosa del món dóna lloc a una concepció summament enganyosa dels pobles i de les diverses relacions que existeixen entre ells. Al mateix temps, té l´efecte d´intensificar fins a tal punt una distinció particular entre una persona i una altra, que acaba per excloure totes les altres qüestions importants. (...)

L´efecte d´aquest enfocament centrat en la religió, i de les polítiques institucionals que ha generat (amb freqüents anuncis, com per exemple: "el govern es reunirà amb els líders musulmans en la pròxima etapa vital destinada a consolidar un front unit"), ha estat el de reafirmar i enfortir la veu de les autoritats religioses mentre se li restava importància a les institucions i als moviments no religiosos. (...) La classificació religiosa atorga una veu dominant a les figures de l´establishment de la respectiva jerarquia religiosa, i es rebaixen altres perspectives -o directament se les eclipsa-.


Amartya Sen, Identidad y violencia. La ilusión del destino, Katz, Buenos Aires 2006

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació