Els perills dels enfocaments singularistes.

Considerar els individus segons les seves filiacions religioses s´ha tornat un fet força comú en l´anàlisi cultural dels últims anys( Xoc de Civilitzacions/Aliança de Civilitzacions). ¿És possible que l´anàlisi de la població mundial centrat en la religió sigui una manera útil de comprendre la humanitat?

(...) En molts contexts, aquesta classificació pot resultar bastant útil (per exemple, quan es tracta de determinar l´elecció de les festivitats religioses o d´organitzar la seguretat dels llocs de culte), però considerar que això és la base de l´anàlisi social, polític i cultural en general significaria passar per alt totes les altres associacions i lleialtats que qualsevol individu pogués tenir, i que podrien ser significatives per al seu comportament, identitat i autocomprensió. (...)

De fet, l´ús cada vegada més comú de les identitats religioses com a principi essencial -o únic- de classificació ha generat una gran manca de finor en l´anàlisi social. En particular, ha hagut una gran pèrdua de comprensió en no distingir entre (1) les diverses filiacions i lleialtats que té un musulmà, i (2) la seva identitat islàmica en particular. La identitat islàmica pot ser una de les identitats que la persona considera important (tal vegada fins i tot crucial), però sense negar que hi ha altres identitats que també podran ser significatives. (...)

La divisió religiosa del món dóna lloc a una concepció summament enganyosa dels pobles i de les diverses relacions que existeixen entre ells. Al mateix temps, té l´efecte d´intensificar fins a tal punt una distinció particular entre una persona i una altra, que acaba per excloure totes les altres qüestions importants. (...)

L´efecte d´aquest enfocament centrat en la religió, i de les polítiques institucionals que ha generat (amb freqüents anuncis, com per exemple: "el govern es reunirà amb els líders musulmans en la pròxima etapa vital destinada a consolidar un front unit"), ha estat el de reafirmar i enfortir la veu de les autoritats religioses mentre se li restava importància a les institucions i als moviments no religiosos. (...) La classificació religiosa atorga una veu dominant a les figures de l´establishment de la respectiva jerarquia religiosa, i es rebaixen altres perspectives -o directament se les eclipsa-.

Amartya Sen, Identidad y violencia. La ilusión del destino, Katz, Buenos Aires 2006