Explicació i exculpació.

... si algú intenta explicar un acte com l´efecte d´una causa, el que està dient és que l´acte no s´escollí lliurement i que no es pot responsabilitzar a qui ho va cometre. (...)

(Això) és confondre l´explicació amb l´exculpació. Contràriament al que de forma implícita argumenten els crítics de les teories biològica i medioambiental sobre les causes de la conducta, explicar una conducta no significa exonerar a qui l´adopta. (...) Si la conducta no és completament aleatòria, tindrà alguna explicació; si la conducta fos completament aleatòria, en cap cas es podria responsabilitzar la persona. Per consegüent, si alguna vegada responsabilitzem les persones de la seva conducta, haurà de ser malgrat que qualsevol explicació causal que pensem que estigui justificada, fos el que fos el que invoqui: els gens, els cervells, l´evolució, les imatges dels mitjans de comunicació, la inseguretat sobre un mateix, l´educació rebuda o les baralles entre dones. La diferència entre explicar la conducta i excusar-la queda reflectida en el refrany "Comprendre no significa perdonar" (...) La majoria dels filòsofs pensen que, a menys que una persona no estigui literalment forçada (és a dir, a menys que algú l´apunti a la templa amb una pistola), hem de considerar que els seus actes s´han escollit lliurement, tot i que estiguessin causats per un successos que es produïren a l´interior del seu crani.

Steven Pinker, La tabla rasa. La negación moderna de la naturaleza humana, Paidós, Barna 2003