L´ illa de Pasqua com a metàfora.

L´aïllament de Pasqua fa d´ella l´exemple més clar d´una societat que es destruí a si mateixa sobreexplotant els seus recursos. Si tornem sobre la nostra llista de control dels cinc elements que cal tenir en compte en relació amb els col·lapses medioambientals, dos d´aquests factors -els atacs de societats veïnes hostils i la pèrdua del recolzament de societats veïnes amistoses. cap paper no desenvoluparen en el fracàs de Pasqua, ja que no hi ha cap evidència que cap amic o enemic mantingués contacte amb la societat de l´illa de Pasqua després de la seva fundació. Encara que resultés que algunes canoes sí arribessin posteriorment, aquests contactes no pogueren haver-se produït a una escala prou important per constituir ni un atac perillós ni un suport rellevant. Sobre el paper d´un tercer factor, el canvi climàtic, tampoc tenim cap evidència en l´actualitat, tot i que por sorgir en el futur. Això deixa albirà darrera el col·lapse de Pasqua només dos conjunts principals de factors: l´impacte medioambiental de l´ésser humà, especialment la desforestació i l´eliminació de les poblacions d´aus; i els factors polítics, socials i religiosos que hi ha darrera d´aquests impactes, com la impossibilitat que l´emigració exercís de vàlvula d´escapament atès l´aïllament de Pasqua, la seva dedicació a la construcció d´estàtues (...) i la competència entre clans i caps que impulsava l´erecció d´estàtues cada cop més grans, la qual cosa exigia cada cop més fusta, més cordes i més menjar.


L´aïllament dels illencs de Pasqua segurament explica també per què m´assemblant que els seu ensorrament, més que el de qualsevol societat preindustrial, obsessiona als meus lectors i alumnes. Els paral.lelismes entre l´illa de Pasqua i el món modern en els seu conjunt són esglaiadorament obvis. Gràcies a la globalització, al comerç internacional, els vols en avió i a Internet, avui en dia tots els països de la Terra comparteixen recursos i s´afecten mútuament, exactament igual que ho feren la dotzena de clans de Pasqua. L´illa polinèsia de Pasqua estava tan aïllada en l´oceà Pacífic com la Terra ho està avui en dia en l´espai. Quan els habitants de l´illa de Pasqua es van veure en dificultats no hi havia cap lloc al que poguessin fugir ni al que poguessin recórrer en busca d´ajut; tampoc nosaltres, els moderns terrícoles, podem recórrer a cap altre lloc si s´agusen els nostres problemes. Aquestes són les raons perquè la gent veu en l´ensorrament de la societat de l´illa de Pasqua una metàfora, el pitjor escenari possible, del que pot ser el nostre futur.

Jared Diamond, Colapso, Círculo de Lectores, Barna 2006

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"