Altruisme dur.
L´impuls altruista pot ser irracional i adreçat unilateralment envers l´altre; qui el segueix no expressa cap desig de reciprocitat equivalent i no realitza accions conscients que porten al mateix objectiu. He anomenat a aquesta forma de conducta altruisme dur, un conjunt de respostes relativament no afectades per la recompensa o el càstig social més enllà de l´infantesa. Quan existeix aquesta conducta, és possible que hagi evolucionat a través de selecció per parentesc o selecció natural que operi sobre famílies o unitats tribals senceres en competència. Podem esperar que l´altruisme dur serveixi als parents més propers de l´altruista i declini clarament en freqüència i intensitat en fer-se més distant la relació.
Edward O. Wilson, Sobre la naturalesa humana, Círculo de Lectores, Barna 1997
Comentaris