Altruisme dur.


L´impuls altruista pot ser irracional i adreçat unilateralment envers l´altre; qui el segueix no expressa cap desig de reciprocitat equivalent i no realitza accions conscients que porten al mateix objectiu. He anomenat a aquesta forma de conducta altruisme dur, un conjunt de respostes relativament no afectades per la recompensa o el càstig social més enllà de l´infantesa. Quan existeix aquesta conducta, és possible que hagi evolucionat a través de selecció per parentesc o selecció natural que operi sobre famílies o unitats tribals senceres en competència. Podem esperar que l´altruisme dur serveixi als parents més propers de l´altruista i declini clarament en freqüència i intensitat en fer-se més distant la relació.

Edward O. Wilson, Sobre la naturalesa humana, Círculo de Lectores, Barna 1997

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

Darwin i el seu descobriment de la teoria de l'evolució.