Sentit comú, imatge científica i realitat.

Nosaltres creiem veure taules i cadires que són sòlides, compactes, estables i acolorides, en canvi la física ens diu que aquests objectes són realment agrupacions de partícules que es mouen a gran velocitat, que no tenen color; entre aquestes partícules hi ha grans zones buides, de manera que si comparem la distància que hi ha entre elles amb el seu radi, veurem que les taules i les cadires estan compostes en gran mesura per buit. En definitiva, no tenim més motius per atribuir a les coses les qualitats primàries com la solidesa, que per atribuir-los les qualitats secundàries. Com defensar, doncs, la visió del sentit comú que veiem directament les coses materials? Ara bé, és solament la imatge del sentit comú la que està en perill segons això? Foren els científics qui començaren proposant la distinció entre qualitats primàries i secundàries i ara aquesta es torna en contra seu, els objectes tampoc són sòlids ni tenen la forma que semblen tenir, etc.

Josep Lluís Blasco, Tobies Grimaltos, Teoria del coneixement, Universitat de València, València 1997