La pitxa un lio

En Francia y también aquí, en Catalunya, el fundamento ideológico de la islamofobia, en el sentido de considerar no a los inmigrantes de origen pakistaní o magrebí no como "racialmente inferiores", como sostendría el viejo racismo biológico, sino "culturalmente inasimilables".. Vamos por partes. El  racismo biológico ya no es la ideología encargada de  manera de justificar la exclusión de un grupo humano considerado inferior, ni tampoco hay que atribuirle una responsabilidad mayor en el conjunto de situaciones de discriminación y de intolerancia que se producen en la actualidad. Hoy existen nuevas fuentes racionalizadoras para la desigualdad y la dominación que no se inspiran en razones genéticas, sino en la presunción de que ciertos rasgos temperamentales ‑positivos o negativos‑ son parte inseparable de la idiosincrasia de un grupo humano y permiten una jerarquiza­ción moral. El racismo cultural da por sentado que una cierta identidad colectiva implica una...

El neoracisme es presenta moltes vegades com a defensor dels drets dels pobles a mantenir la seva "identitat cultural". En nom d´aquesta identitat, pot propugnar l´aïllament dels grups ètnics, per evitar que es malmeti la seva pretesa autenticitat. En aquests casos, el diferencialisme absolut acaba esdevenint una forma subtil de justificació de polítiques d´exclusió, fins i tot "pel propi bé dels exclosos", que, d´aquesta manera, es veuen teòricament beneficiats amb la protecció del seu patrimoni cultural. Aquest pretès respecte de les diferències culturals es produeix, en aquests casos, sota la forma d´una política de reserves, com hem vist en el "reconeixement" de les minories indígenes que han fet molts països americans. Fundació Baruch Spinoza , La ciutat de la diferència , Catàleg Exposició. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 1996. http://sites.google.com/site/conviccionslesminimes/babel

Julio Caro Baroja Actualment, existeixen noves fonts racionalitzadores per a la desigualtat i la dominació que no s´inspiren en raons genètiques, sinó en la presumpció que certs trets temperamentals -positius o negatius- són una part inseparable de la indiosincràcia d´un grup humà i permeten una jerarquització social. El racisme cultural dóna per fet que una certa identitat col.lectiva implica unes característiques innates, de les quals els membres individuals són portadors hereditaris, i que formen part d´un programa similar al genètic. En la seva expressió més trivial, aquesta és la noció que invita, per exemple, a creure que els gitanos porten el ball "a la sang", o els negres el sentit del ritme, o a afirmar que els italians són apassionats, els francesos romàntics, els alemanys cap quadrats o els mexicans mandrosos. Es pot recórrer a les ciències socials per reforçar la il.lusió del que Caro Baroja va anomenar "el mite del caràcter nacional" ... Fundaci...

L´exclusió que alguns éssers humans. més poderosos o simplement més nombrosos, imposen als altres, no és un fenomen nou. Tanmateix, les relacions entre els diversos conjunts socials han estat sovint marcades per la convicció que alguns d´aquests conjunts era intrínsecament indesitjable i mereixia una desqualificació global, i això, moltes vegades, n´ha implicat la marginació, l´empaitament, la inhabilitació, la persecució i, en els casos més extrems, l´extermini físic. Al llarg de diversos segles, un nombre incalculable d´individus han estat prejutjats, estigmatitzats, encalçats o castigats no pel que havien fet, sinó pel que eren. Fundació Baruch Spinoza ,  La ciutat de la diferència , Catàleg Exposició. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 1996. http://sites.google.com/site/conviccionslesminimes/babel  

No percebem coses diferenciades entre si, sinó que percebem la relació entre les coses, després de sotmetre-les a una diferenciació prèvia. Sense diferencia no hi ha informació. Les coses indiferenciades no poden ser objecte de percepció sensorial, i, per tant tampoc no poden ser processades per l´enteniment, pensades. El funcionament de la natura, de les societats i de l’intel·lecte humà només pot ser holístic, és a dir, fonamentat en la interacció entre les parts i les fases prèvies prèviament diferenciades. Necessitem la diferencia per relacionar-nos entre nosaltres, però també amb el món. Ara bé, la diferencia no nega una certa homogeneïtat: n´és la condició. El món adopta una multitud de formes, però sempre és el món . És cert que no pot existir percepció ni pensament sense diferencia, però la diferencia tampoc podria existir si no es retallés sobre una unitat, una totalitat que integra la globalitat de maneres d´existir, que generalment anomenem n atura, univers , o, simplement...

Els ciutadans no només tenen la diversitat cultural al seu voltant, sinó també dins d´ells mateixos. Viuen submergits en la diferencia, alhora que es deixen posseir per aquesta diferencia. Ara per ara, hi ha uns principis d´adscripció que, per molts, tenen un valor superior a l´estrictament étnica. La inclusió en un gènere sexual, en una generació o en una classe social en poden ser exemples. Els cognoms fan que cadascú sigui parent; el lloc de naixement, el fan paisà, el barri n viu, veí; l´edat, coetani. Els gustos musicals o literaris, l´estil vestimentari, les aficions esportives …, cadascun d´aquest elements instal·la cada individu en el si d´un conglomerat , es poden reconèixer i sentir lligats per sentiments, orígens, orientacions o experiències comunes. (…) Gràcies a tots aquests mecanismes de diferenciació, si apliquéssim una plantilla sobre la massa dels ciutadans de qualsevol ciutat, que els classifiqués amb els criteris per establir qualsevol nosaltres –gènere, classe soc...

L´urbanita no es pot limitar, en la seva vida diària, a una única xarxa de fidelitats, o a una adscripció personal exclusiva. Com a resultat d´aquesta pluridentitat, obligat a moure´s constantment entre els diversos termes de la seva existència social, l´individu urbà és una mena de nòmada en moviment perpetu, que ha de passar el temps fent transbords i correspondències entre els components d´un mosaic d´universos petits que es toquen o es penetren mútuament. Fundació Baruch Spinoza , La ciutat de la diferència , Catàleg Exposició. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 1996. http://sites.google.com/site/conviccionslesminimes/babel

La condició intranquil.la dels segments ètnics i corporatius que la composen és el que converteix la ciutat en un teixit immens de camps identitaris poc o malament definits, ambigus, que s´interseccionen amb altres i que, al final, acaben per fer literalment impossible qualsevol mena de majoria cultural clara. Cal percebre la urbs com un calidoscopi, on cada moviment de l´observador suscita una configuració inèdita dels fragments existents. En efecte, un dels aspectes que caracteritzen la diversificació cultural actuals és que no està constituïda`per compartiments estancs, on un grup humà pot sobreviure aïllat de tots els altres. És cert que això mai no havia estat així, i un intercanvi a diferents graus havia fet que, en tot moment i a tot arreu, els grups humans diferenciats sempre mantinguessin unes relacions d´intersecció que feien impossible parlar de les cultures humanes com a entitats incomunicades entre si. Però mai no s´havia produït una acceleració de les interrelacions cultu...

Com s´explica aquesta tendència a la diferenciació cultural, si li neguem la base objectiva que pretén tenir i la reduïm a una argamassa arbitrària de marcatges, que no són la causa sinó la conseqüència de la segregació operada? En primer lloc, hi ha la necessitat, pròpia de qualsevol individu, de formar amb d´altres una comunitat més restringida que les grans concentracions humanes d´un Estat o, fins i tot, d´una gran ciutat. Es tracta, aquí, del requeriment que té l´individu de pertànyer a un col•lectiu d´iguals, o bé, de sentir la certesa que, en certa manera, no acaba mai en ell mateix. Aquesta necessitat de constituir un nosaltres s´aguditza quan les interconnexions i els frecs amb altres grups es fan més freqüents, més intensos i en el marc d´uns territoris cada vegada més reduïts, de manera que la voluntat de diferenciar-se, contràriament al que pensem sovint, no prové d´un excés d´aïllament, sinó del que es viu com un excés de contacte entre els grups. En aquestes circumstànci...

La identitat ètnica no es forma amb la possessió compartida d´un trets objectius, sinó per una dinàmica d´interrelacions i correlacions, dins la qual, en darrera instància, només la consciència subjectiva de ser diferent és un element insustituible. Tot i que aquesta consciència no correspon amb cap contingut, sinó amb un conjunt d´ il.lusions, sancionades socialment com a veritats inqüestionables, en la mesura que es legitimen per l´autoritat dels avantpassats o de la història. No és que no hi hagi diferències "objectives" entre grups humans diferenciats, sinó que aquestes diferències han resultat significatives per alimentar la dicotomia nosaltres-ells . En síntesi, només hi ha grups ètnics o identitaris en situacions de contrast amb altres comunitats ( Barth ) i com a resultat adaptatiu de la seva immersió en circumstàncies ecològiques, polítiques o socioeconòmiques concretes ( Glazer ).  Territori conceptual de perfils imprecisos, el camp de les identitats només pot ser,...

… els grups i els individus interioritzen –i, alhora, miren d´evidenciar-ho-, un conjunt de trets que els permeten considerar-se diferents: la seva identitat. Aquestes proclamacions recurrents sobre la identitat contrasten amb la fragilitat freqüent de tot el que la suporta i la fa possible. En efecte, un grup humà no es diferencia dels altres perquè tingui uns trets culturals particulars, sinó que adopta uns trets culturals singulars perquè ha optat, prèviament, per diferenciar-se. Les cultures diferents no produeixen la diversitat, sinó que els mecanismes de diversificació provoquen la recerca d´uns marcatges que donin contingut a l´exigència de diferenciació d´un grup humà. A partir d´aquí, el contingut d´aquesta diferenciació és arbitrari, i utilitza materials disponibles –o, senzillament, inventats (Hobsbawn)- que acaben per oferir l´efecte òptic d´una substància compacta i acabada. Es tracta d´un miratge identitari, però, capaç d´invocar tota mena de coartades històriques, religi...

Totes les adscripcions ètniques que coincideixen a la ciutat, ja siguin “tradicionals” o noves, adopten estratègies de visibilització. Així qualsevol grup humà amb una certa consciencia de la seva particularitat necessita espectacularitzar-se, és a dir posar en escena periòdicament o permanentment el que creu que el distingeix. El caire multicolor de l´experiència cosmopolita és el resultat d´aquesta afirmació de la voluntat de diferenciar-se dels grups humans que comparteixen l´espai urbà. Algunes comunitats exhibeixen permanentment els signes de la seva condició diferenciada. En alguns casos, perquè la seva singularitat ja té un suport fenotípic que contrasta amb el de la majoria –negres, orientals, amerindis, etc.- En altres casos, són els trets del vestuari els que reben l´encàrrec de marcar la distancia perceptiva amb els altres: vestits exòtics d´immigrants asiàtics, àrabs o negro-africans, uniformes professionals, senyals confessionals – kipes jueves, turbants sikhs , xadors i...

La cultura també es pot entendre com el sistema de codis que permeten als humans relacionar-se entre ells i amb el món. D´acord amb això, parlar de diversitat cultural seria una redundància, ja que, per als humans, la diferenciació és sempre una funció de la cultura. Així, serien culturals les diferències conductuals i ideacionals, però també d´altres que podrien semblar purament físiques i naturals, en la mesura que han estat tractades culturalment com a significatives. Si en diem diferències culturals és, doncs, per seguir una certa convenció, perquè, en realitat, sols existeixen les diferències que la cultura ha codificat prèviament com a tals. Fundació Baruch Spinoza , La ciutat de la diferència , Catàleg Exposició. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 1996. http://sites.google.com/site/conviccionslesminimes/babel

... una altra interpretació considera que la cultura és el conglomerat de tecnologies materials o simbòliques, originals o prestades que, en un moment determinat, es poden registrar en el si d´un grup humà. Per bé que trobem expressions culturals rudimentàries entre alguns mamífers, es pot establir que la cultura és el que separe els éssers humans dels animals, i consisteix en tot allò que pot ser après, i, per tant, inclou l´estil de vida total, format per elements que poden ser adquirits socialment. Fundació Baruch Spinoza , La ciutat de la diferència , Catàleg Exposició. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 1996. http://sites.google.com/site/conviccionslesminimes/babel

... l´ús habitual d´aquest terme apunta als trets que fa servir un grup humà per argumentar la seva diferència respecte d´aquells amb els quals es relaciona. (Aquesta definició) deriva del romanticisme alemany, que la va utilitzar per designar l´"esperit" d´un poble determinat. Aquesta accepció provenia de les conviccions que les nacions estaven dotades d´una ànima col·lectiva, és a dir, d´una indiosincràcia genuïna, com a conseqüència de la seva història. Aquest concepte entén que les cultures són totalitats tancades, que contenen la cosmovisió i el tarannà d´un grup ètnic. Segons aquesta concepció, la cultura seria tot allò irrepetible, propi i exclusiu que hi ha en un grup humà. Les cultures serien, així doncs, incomparables, ja que una part fonamental dels seus continguts no es podria traduir a altres llenguatge culturals. A més, aquesta noció de cultura presumeix una identificació absoluta entre una visió del món determinada, el sistema de les relacions socials i a l´...

Vulgarment, però, el terme ètnia és utilitzat exclusivament per designar grups, productes i conductes que no siguin occidentals. El qualificatiu "ètnic" implica, en la imaginació social majoritària, alguna cosa inferior. Hi ha molts exemples de l´ús discriminatori del mot "ètnia", i sempre des de la perspectiva d´"ells ètnics, nosaltres normals". Així, un criteri força estrany estableix, per exemple, que el cuscús és un menjar "ètnic", però no pas la favada, o que un restaurant senegambià o peruà són "ètnics", però un fast-food o una pizzeria no. Fundació Baruch Spinoza , La ciutat de la diferència , Catàleg Exposició. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 1996. http://sites.google.com/site/conviccionslesminimes/babel

La noció d´ ètnia , en un sentit estricte, serveix per designar un grup humà que es considera diferent dels altres i vol conservar la seva diferència. En qualsevol cas, ètina -del grec ethnos - vol dir, simplement poble. Els bosnians, els zulus, els catalans, els vietnamites, els tuareg, els francesos i els argentins són, per posar uns exemples, ètnies o grups ètnics. Algunes comunitats que es diferencien només pel gènere de vida, la moralitat, el pentinat i el vestuari reuneixen tots els atributs del que l´antropologia estudia estudia com a ètnies, de manera quen ens podem referir, com ho hem fet, a les formes de diversificació cultural que han nascut a la ciutat com si es tractessin de noves etnicitats. Fundació Baruch Spinoza , La ciutat de la diferència , Catàleg Exposició. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 1996. http://sites.google.com/site/conviccionslesminimes/babel

La classificació dels humans per “races” implica una distorsió, que consisteix a agrupar els individus en funció dels aspectes físics superficials. Aquests trets que s´utilitzen per definir les races –color de la pell, volum dels llavis o del nas, estatura i massa corporal, quantitat de pèl al cap, a la cara i al cos, plecs epicàntics, etc.- es poden heretar per separat, la qual cosa dóna lloc a un nombre molt elevat de combinacions diferents. D´altra banda, si els individus es classifiquessin a partir dels trets genètics invisibles i no pels visibles, ens trobaríem, per exemple, que la preeminència del grup sanguini 0 agruparia als escocesos, els habitants de l´Àfrica Central i els aborígens australians, uns grups de població que presenten una freqüència del 70-80 % pel que fa en aquest caràcter hematològic. (…) Per dir-ho de la manera més clara: el terme raça té la funció d´imposar una unitat biològico-moral purament imaginària a un vast conjunt d´individus i societats sense cap rel...

La noció de raça ha estat desqualificada científicament des de fa temps, però això no impedeix que alguns encara la facin servir per al·ludir a les subdivisions de l´espècie humana. L´estructura de les poblacions humanes és extremadament complexa i presenta un nombre immens de variacions entre regions, ja que ha estat sempre sotmesa a moviments migratoris continus. Cap comunitat humana ha pogut mantenir-se prou temps totalment aïllada d´intercanvis genètics per poder produir una "raça" pura, que hauria exigit vint o trenta generacions dedicades a pràctiques d´endogàmia reproductiva. A més, els encreuaments entre persones genèticament diferents, fins i tot radicalment diferents, ha demostrat àmpliament els seus avantatges en termes demogràfics i sanitaris. Una raça genèticament pura només podria ser resultat d´una especialització inimaginables entre els éssers humans, capaç de programar encreuaments sistemàtics entre parents consanguinis, i que es traduiria en un descens de l...

Els microclimes culturals que els immigrants tendeixen a crear allò on s´estableixen, i on es reorganitzen els elements més o menys distorsionats de la seva tradició d´origen, no són un inconvenient per a la urbanització dels nouvinguts, sinó que, un cop aconsegueixen compatibilitzar la nova distribució de papers que els afecta amb la seva manera de fer, sovint esdevenen instruments d´adaptació. En un pla psicològic, els sentiments de diferenciació permeten estratègicament que les persones i els grups puguin neutralitzar les tendències desestructuradores pròpies de les societats urbano-industrials. En el pla sociològic, el manteniment –i fins i tot l´enduriment- d´una certa fidelitat a unes forms determinades se sociabilitat i a unes pautes culturals que els immigrants s´emporten allò on van i que poden formular de moltes maneres- els permet controlar millor les noves situacions socials a les quals han d´adaptar-se. D´altra banda, mantenir conductes culturals singularitzades ha esta...