visibilitat

Totes les adscripcions ètniques que coincideixen a la ciutat, ja siguin “tradicionals” o noves, adopten estratègies de visibilització. Així qualsevol grup humà amb una certa consciencia de la seva particularitat necessita espectacularitzar-se, és a dir posar en escena periòdicament o permanentment el que creu que el distingeix. El caire multicolor de l´experiència cosmopolita és el resultat d´aquesta afirmació de la voluntat de diferenciar-se dels grups humans que comparteixen l´espai urbà.

Algunes comunitats exhibeixen permanentment els signes de la seva condició diferenciada. En alguns casos, perquè la seva singularitat ja té un suport fenotípic que contrasta amb el de la majoria –negres, orientals, amerindis, etc.- En altres casos, són els trets del vestuari els que reben l´encàrrec de marcar la distancia perceptiva amb els altres: vestits exòtics d´immigrants asiàtics, àrabs o negro-africans, uniformes professionals, senyals confessionals –kipes jueves, turbants sikhs, xadors i vels musulmans, crucifix i medalles catòliques …- (…)

Davant d´aquestes senyalitzacions activades permanentment, altres identitats col•lectives prefereixen escenificacions publiques cícliques o periòdiques (desfilades, processons, rues, etc.)

Fundació Baruch Spinoza, La ciutat de la diferència, Catàleg Exposició. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 1996.
http://sites.google.com/site/conviccionslesminimes/babel