Guillem d´Occam: contra el poder terrenal del Papa.

Guillem d´Occam

Guillem d´Occam, o d´Ockham, monjo franciscà i filòsof que nasqué cap el 1290 a Anglaterra i morí a Alemanya en 1348, serà el primer pensador influent que es permeti concebre del món humà en l´àmbit de la teologia cristiana. (...)

Atès que el món humà no és una simple prolongació del món diví, no hi ha cap raó per pretendre governar-lo segons les ordres de Déu. ¿Potser no va dir Crist: "El meu regne no és d´aquest món"? Tot aquells que apel.len a Déu per governar els assumptes terrenals són impostors. Això és el que feien els últims emperadors romans, que aspiraven a ser deïficats. Però els que pretenen fer de Déu un emperador suprem, o si més no justificar el seu poder sobre els homes recorrent a la voluntat divina, no tenen  més valor que ells. És el cas del Papa, qui pretén sustentar el seu poder temporal en l´autoritat espiritual, que aspira a una "plenitud de poder" que no té cap justificació. El Papa és només un home, és fal·lible, ni tal sols n´hi podem excloure -audaç suposició- que sigui un heretge. És possible condemnar-lo i destituir-lo per seus errors en la direcció dels assumptes humans. Ha de trencar-se la unitat del teològic i del polític. Així doncs, Occam (...) defensarà un tipus de poder terrenal totalment diferent: aquest està en mans del poble, que el delega en el seu cap, el rei, però que també està en el seu dret de treure-li. La legitimitat del sobirà procedeix de la sobirania del poble. (...) Assistim aquí als primers passos d´un canvi que en el futur conduirà a la instauració de la democràcia moderna.

Tzvetan Todorov, Elogio del individuo, Galaxia Gutenberg/Círculo de Lectores, Barna 2006
http://sites.google.com/site/conviccionslesminimes/teologia