Kant i la declaració dels Drets Humans.

Immanuel Kant

Si l´ésser humà tingués un paper determinat en el món com el tenen les plantes i els animals no caldria cap legislació que tractés de conciliar tantes finalitats diferents. Ja s´encarregaria d´això la mare naturalesa. Però com manca d´essència, són necessàries lleis -lingüístiques- que tractin d´harmonitzar -amb millor o pitjor fortuna- aquestes diferències, tenint en compte el fet que l´home viu en societat.

I aquí es presenta una opció, tan irresoluble en termes purament teòrics com inevitable des del punt de vista pràctic. Aquest potencial conflicte pot resoldre´s -i es resol amb freqüència- per un simple equilibri de forces, pel domini del més poderós sobre el més dèbil. O pot resoldre´s també pel compromís de respectar alguns drets universals bàsics que la societat garanteixi, drets que han de ser el fonament de qualsevol organitzaciño política. Aquesta última és la opció que tria la declaració del Drets Humans i l´ètica en general, falsificacions a banda.

L a filosofia moral de Kant desenvolupa aquests drets. Els éssers humans són els únics habitants d´aquest planeta que exigeixen ser reconeguts com a fins en si mateixos i que per tant es resisteixen a ser reduïts al paper de simples instruments. I això implica per a tothom el deure corresponent de respectar aquesta exigència, tant en la pròpia persona com en la dels altres. Es podria preguntar la raó per la qual aquesta exigència humana ha de ser respectada universalment i no ha de limitar-se, per exemple, a defensar els interessos propis sense comptar amb els dels altres. Kant s´apresa a declarar que no existeix cap raó per a això que pugui demostrar-se per un camí purament teòric: es tracta d´un fet que s´imposa a la raó. El "fet de la raó" l´anomenava ell (Crítica de la raó pràctica, 1ª part, llibre 1, paràgraf 7).

Augusto Klapenbach, Muerte del hombre y derechos humanos, Claves de razón práctica, nº 207, Noviembre 2010
https://sites.google.com/site/cavernicoles/imperatiu