 |
| John Rawls |
Si individus racionals hagessin de decidir com organitzar la societat, les institucions i la distribució dels resultats de la cooperació social, sense atendre la seva particular biografia o els interessos dels "seus", ¿com ho farien? En 1971.en
Una teoria de la justícia, obra cridada a esdevenir el llibre més influent de la filosofia política del segle XX,
John Rawls donà una resposta de les bones, de les que es resumeixen en poques línies, a aquella vella qüestió del pensament polític modern.Segons la seva opinió, aquells individus acabarien per fer servir dos principis, un d´arrel liberal, l´altre d´inspiració igualitària. Segons el primer, cada persona té un dret igual al més ampli sistema de llibertats bàsiques compatible amb les llibertats dels altres. Segons els segon, només estan justificades aquelles desigualtats que, a més de no atemptar contra la tradicional idea d´igualtat d´oportunitats, això és, d´estar relacionades amb posicions obertes a tots, es fan en benefici dels "pitjors situats": les violacions de la igualtat estricta només estan justificades mentre permetin millorar la situació dels més pobres.
Rawls no només precisà els principis, també els jerarquitzà mitjançant dues regles. Segons la primera, només quan el primer principi, "liberal", està assegurat podem començar a preocupar-nos pel segon, "igualitari": en cap cas, la llibertat podrà "intercanviar-se" per -o subordinar-se a- la igualtat. La segona regla, no sempre recordada pels seus comentaristes, estableix altra prelació referida al segon principi: la justícia en la distribució mai no es pot subordinar a l´eficiència.
,
Las dudas de la justicia liberal, Babelia. El País, 30/06/2001
Comentaris