L´eliminacionisme.

L´existència de les creences i desitjos de les converses i les ideologies, dels actes i les polítiques eliminacionistes ha estat el tret central de totes les èpoques de la història de la humanitat i de tot tipus de societats. Això no obstant, les moltes facetes de les creences i dels actes eliminacionistes no han estat conceptualitzats com a pertanyents a un fenomen comú: l´eliminacionisme. Tot i que les múltiples formes de l´eliminacionisme són més conegudes pels seus particulars i espectaculars horribles conseqüències i denominacions; com genocidi, el desig d´eliminar pobles o grups s´ha d´entendre com la categoria omnicomprensiva i l´acte nuclear, i hauria de ser per consegüent el focus d´atenció dels nostres estudis.

Els conflictes polítics i socials entre grups existeixen en totes les societats humanes, i sovint entre societats i països. Quan no estan disposats a acceptar algun tipus de modus vivendi, els grups, la gent i els Estats (habitualment, els grups dominants dintre d´ells) s´enfronten a les poblacions amb les que tenen conflictes, o a les que consideren un perill que ha de ser neutralitzat, intentant eliminar-les o anul·lant la seva capacitat d´infringir el presumpte dany. Per portar-lo a terme, empren qualsevol de les cinc formes principals d´eliminació: la transformació, la repressió, l´expulsió, la prevenció de la seva reproducció o l´extermini.

Daniel Jonah Goldhagen, Eliminacionismo. De la represión al exterminio, Claves de razón práctica nº 205, Septiembre 2010