La història d´una estafa 2.



En mirar la foto d´en Youssef i sentir algun dels altres afectats que han sortit per la televisió, he recordat una altra imatge, una fotografia de l´any 1995, també a Badia -em sembla que el fotògraf que la va fer és en Carles Ribas-, en què es veuen el senyor Josep Medina i la seva dona, Maria Dolores, davant el seu pis embargat.

Hi apareixen agafats del bracet i tenen la mateixa expressió d´astorament que en Youssef. (...)

El cas és que aquest matrimoni, tant ell com ella illetrats, incapaços de llegir, van estar a punt de ser desnonats per no haver pogut afrontar el pagament de les vint mil pessetes d´un televisor que havien comprat. La financera que els havia deixat els quartos va posar el pis a subhasta, i un tal Miñana va atendre el pagament de les vint mil pessetes i va a passar a ser el nou propietari del pis, mentre el jutge no tenia cap mena de problema a dictar una ordre de desnonament.

Al barri, esclar, hi va haver un sarau de mil dimonis i una reacció del que avui sona a música d´altres temps i que abans rebia el nom de mobilització popular i solidaritat. Gràcies als veïns, en M´ñana va haver de renunciar al pis, el jutge va frenar el desnonament i els veïns ho van celebrar com una victòria popular amb una gran manifestació de goig.

Bru Rovira, Abans que en Youssef arribés a Badia, Ara, 28/11/2010

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"