calidoscopi (la ciutat com a)

La condició intranquil.la dels segments ètnics i corporatius que la composen és el que converteix la ciutat en un teixit immens de camps identitaris poc o malament definits, ambigus, que s´interseccionen amb altres i que, al final, acaben per fer literalment impossible qualsevol mena de majoria cultural clara. Cal percebre la urbs com un calidoscopi, on cada moviment de l´observador suscita una configuració inèdita dels fragments existents. En efecte, un dels aspectes que caracteritzen la diversificació cultural actuals és que no està constituïda`per compartiments estancs, on un grup humà pot sobreviure aïllat de tots els altres. És cert que això mai no havia estat així, i un intercanvi a diferents graus havia fet que, en tot moment i a tot arreu, els grups humans diferenciats sempre mantinguessin unes relacions d´intersecció que feien impossible parlar de les cultures humanes com a entitats incomunicades entre si. Però mai no s´havia produït una acceleració de les interrelacions culturals com la que viuen les ciutats actuals, on les fronteres es multipliquen, però són tan làbils i bellugadisses que és completament impossible no traspassar-les contínuament.

Fundació Baruch SpinozaLa ciutat de la diferència, Catàleg Exposició. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 1996.
http://sites.google.com/site/conviccionslesminimes/babel

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

Què és el conatus de Spinoza?