Homenatge a l'Ovidi Montllor.
Deia fa poc Pere Camps, director del BarnaSants, que no toca fer un homenatge a l’Ovidi perquè hagin passat 20 anys de les seves “vacances indefinides”. I no toca ara "perquè toca sempre", es justificava aquest agitador cultural: perquè la seva manera d’entendre la vida, de lluitar, de criticar des d’un vessant constructiu ha seguit vigent durant la seva absència. Un càncer d’esòfag es va endur el cantautor Ovidi Montllor (Alcoi, 1942-Barcelona, 1995) fa 20 anys, però la vigència dels textos de l'artista, del cantant, del pallasso, no ha mort. Fill d'obrer i pràcticament autodidacte (va haver de deixar l'escola i va treballar en mil oficis), l'Ovidi venia de la indignació. "Ja no ens alimenten molles, volem el pa sencer", llegim entre els seus versos. Més clarivident, més actual, impossible. Per això, l'Ovidi, com els seus admirats i amics Vicent Andrés Estellés, Paco Ibáñez, Sisa, Enric Hernàez, Serrat i tants altres, està per sobre de mo...