Jorge Drexler i la filosofia grega.
Un professor de filosofia, company meu a l’Institut Lluís de Peguera de Manresa, deia que als culebrots televisius hi trobava àmplies dosis de metafísica i que es podia fer una gran classe d’ètica a partir d’un disc de Roberto Carlos –el cantant, no el futbolista!--. Seguint el seu ensenyament, m’he proposat fer un petit comentari filosòfic del darrer disc del cantautor uruguaià Jorge Drexler , titulat Eco ; destacant les connexions entre algunes de les lletres i certs tòpics de la filosofia grega clàssica, bressol de tota la filosofia posterior. Comencem pel primer tema del disc, titulat també Eco . La primera frase de la cançó ja és tot un compendi de filosofia platònica: “Esto que estás oyendo ya no soy yo. Es el eco del eco del eco de un sentimiento”. O sigui, que no hem de confondre la veu enregistrada en un disc amb la veu que surt de la boca de l’intèrpret en el moment d’enregistrar el disc –com no hem d’identificar el model amb la foto, el cap d’una persona amb el seu rostre ...