La pitxa un lio

Nuestras ideas son nuestras gafas. Alain DESCRIPCIÓN Y PRESCRIPCIÓN Definir la democracia es importante porque establece qué esperamos de la democracia. En el peor de los casos, si optamos por definir la democracia de forma "irreal", nunca encontraremos "realidades democráticas". Y cuando afirmamos, de vez en cuando, que "esto es democracia" o "esto no lo es", está claro que el juicio depende de la definición o de nuestra idea acerca de qué es, qué puede ser o qué debe ser la democracia. Si definir la democracia es explicar lo que significa el vocablo, el problema se resuelve rápidamente; basta con saber un poco de griego. La palabra significa, literalmente, poder ( kratos ) del pueblo ( demos ). ...

ciutadà diferenciat : l´objectiu de les polítiques de reconeixement multiculturalistes . Aquell que no accepta les contrapartides que suposa viure en una comunitat pluralista. contraciutad à : Aquell que no està disposat a concedir res a canvi del que obtenen de la societat d´acollida. ¿Ha d´existir una ciutadania gratuïta, concedida a canvi de res? Des del meu punt de vista, no. El ciutadà "contra", el contraciutadà és innaceptable . Giovanni Sartori , La sociedad multiétnica , Taurus, Madrid 2003

1. Si el multiculturalisme s´entén com una situació de fet, com una expressió que simplement enregistra l´existència d´una multiplicitat de cultures, en aquest cas no planteja problemes a una concepció pluralista del món. Però si el multiculturalisme, en canvi, es considera com un valor, i un valor prioritari, llavors el discurs canvia i sorgeix el problema. Perquè en aquest cas pluralisme i multiculturalisme de sobte entren en col.lisió. En teoria sembla clar que el pluralisme està obligat a respectar una multiplicitat cultural amb la que es troba. Però no està obligat a fabricar-la. I en la mesura en què el multiculturalisme actual separa, és agressiu i intolerant, en aquesta mesura el multiculturalisme és la negació mateixa del pluralisme. El multiculturalisme crea "identitats reforçades", per la coincidència i la superposició de llengua, religió, ètnia i ideologia. Significa el desmembrament de la comunitat pluralista en subgrups de comunitats tancades i homogènies. 2. ...

Històricament el concepte de pluralisme es desenvolupa al llarg de la trajectòria que va des de la intolerància a la tolerància, de la tolerància al respecte del dissentiment i després, mitjançant aquest respecte, a creure en el valor de la diversitat. El pluralisme afirma que la diversitat i el dissentiment són valors que enriqueixen l´individu i també la seva ciutat política. El pluralisme és el codi genètic de la societat oberta, perquè és qui desxifra millor que qualsevol altre els conceptes, les creences de valor i els mecanismes que han produït històricament la societat lliure i la ciutat liberal. La societat pluralista és la societat oberta. I en aquesta òptica la pregunta que més ens angoixa avui és: ¿fins a quin punt oberta? Una comunitat pluralista és una comunitat on els diferents i les seves diversitats es respecten amb reciprocitat i es fan concessions recíproques. Si no és així, llavors, no hi ha pluralisme. El pluralisme és fill de la tolerància i, per tant, està...

Quan més es debilita la "comunitat nacional", tant més hem de buscar o retrobar una comunitat. O dit d´una altra manera, cada cop que una superestructura (la nació, l´imperi o una altra) es disgrega, ens tornem inevitablement a la infraestructura primordial i reapareix la necessitat de retrobar una Gemeinschaft , un vincle que "sentim" i que ens vincula i uneix. Gemeinschaft (comunitat) era el concepte que Tönnies contraposava a Gesellschaft (societat). Per a ell la primera era "un organisme vivent", mentre que la societat només era un agregat mecànic no ja basat en un immediat idem sentire sinó en mediacions d´intercanvi i de contracte. És sobretot el "grup primari". Els éssers humans que viuen infeliçment l´estat de masses solitàries, en condicions anòmiques, busquen sempre pertànyer, reunir-se en comunitats i identificar-se en organitzacions i organismes en els que es reconeixen: poden ser comunitats petites o fins i tot àmplies. Giovanni ...

ciutadà : El principi de ciutadania produeix ciutadans iguals -iguals en els seus drets i deures de ciutadans- i que, al contrari, sense ciutadans iguals no pot haver ciutadania. El que implica, entre d´altres coses, que la ciutadania postula la neutralitat o "ceguesa" de l´Estat respecte a les identitats culturals o ètniques del seu demos . El ciutadà neix amb la Revolució Francesa. Abans de 1789 existia el súbdit, no el ciutadà; i el súbdit viu en status subiectionis , en submissió : és objecte, no subjecte de poder. El súbdit és part del patrimoni del senyor. El ciutadà ja no ho és i -en l´àmbit dels seus drets- es converteix en amo de si mateix. Els privilegis que gaudeixen uns pocs, en l´antic règim, esdevenen drets quan arriben a ser iguals per a tothom i s´ estenen a tots. Els drets dels ciutadans són drets ciutadans perquè són els mateixos per a tothom. La condició fundant de la ciutadania és la igual inclusivitat . Com afirma Dahrendorf : "Els drets de ciutada...

La nostra identitat en part està formada pel reconeixement, pel frustrat reconeixement i amb freqüència pel desconeixement dels altres, afirma Taylor . I per tant, la demanda de reconeixement que sorgeix dels grups minoritaris es fa urgent per la connexió entre reconeixement i identitat. Taylor continua dient: "el no reconeixment o el desconeixement poden infringir dany, poden ser una forma d´opressió que en aprisiona en una falsa, torçada i reduïda forma de ser". La política del reconeixement exigeix que totes les cultures no només mereixin "respecte", sinó un "mateix respecte", perquè totes les cultures tenen igual valor. Les diferències no són diferències considerades injustes i, per consegüent, a eliminar. Són diferències injustament desconegudes i susceptibles de valorar i consolidar. L´objectiu aquí és establir el "ciutadà diferenciat" i un Estat difference sensitive , sensible a les diferències, que separa i manté separats als seus ciutada...

Tolerància no és indiferència, ni pressuposa indiferència. Si som indiferents, no estem interessats: fi del discurs. Tampoc és veritat que suposi relativisme. Cert és que si som relativistes, estem oberts a una multiplicitat de punts de vista, Però la tolerància és tolerància perquè no pressuposa una visió relativista. Qui tolera té creences i principis propis, els considera vertaders, i, tanmateix, concedeix que els altres tinguin el dret a conrear "creences equivocades". El pluralisme neix en un mateix part amb la tolerància i la tolerància no enalteix l´altre i l´alteritat: els accepta. L´Estat liberal-constitucional està obligat a ser tolerant. La tolerància inclou l´acceptació de fets o opinions que no respectem. La tolerància no és quelcom il.limitat, mai no és total. El grau d´elasticitat de la tolerància depèn de tres criteris: El primer és que sempre hem de proporcionar raons d´allò que considerem intolerable (i, per tant, la tolerància prohibeix el dogmatisme). El s...

És quelcom més que votar i escollir un govern, és un sistema que té com a objectiu, mitjançant unes estructures limitadores del poder, impedir que la votació produeixi un cap absolut que sotmeti a qui l´ha escollit. Giovanni Sartori , ¿Es exportable la democracia?, Claves de razón práctica, nº 173