tolerància

Tolerància no és indiferència, ni pressuposa indiferència. Si som indiferents, no estem interessats: fi del discurs. Tampoc és veritat que suposi relativisme. Cert és que si som relativistes, estem oberts a una multiplicitat de punts de vista, Però la tolerància és tolerància perquè no pressuposa una visió relativista. Qui tolera té creences i principis propis, els considera vertaders, i, tanmateix, concedeix que els altres tinguin el dret a conrear "creences equivocades". El pluralisme neix en un mateix part amb la tolerància i la tolerància no enalteix l´altre i l´alteritat: els accepta. L´Estat liberal-constitucional està obligat a ser tolerant. La tolerància inclou l´acceptació de fets o opinions que no respectem. La tolerància no és quelcom il.limitat, mai no és total. El grau d´elasticitat de la tolerància depèn de tres criteris: El primer és que sempre hem de proporcionar raons d´allò que considerem intolerable (i, per tant, la tolerància prohibeix el dogmatisme). El segon criteri implica el principi de "no fer mal", és a dir, que no estem obligats a tolerar comportaments que ens infringeixen dany o perjudici. Y el tercer criteri és la reciprocitat: en ser tolerants amb els altres esperem, alhora, ser tolerats per ells.

Giovanni Sartori, La sociedad multiétnica, Taurus, Madrid 2003 (3ª edición)