singularitat 1

Singularitat

1.1“... no es fa un món amb simples àtoms. Cal un clinamen. Cal una inclinació o una disposició de l´un cap el altre (...). La comunitat és si més no el clinamen de l´”individu” . Però cap teoria, cap ètica, cap política, cap política, cap metafísica de l´individu són capaces de considerar aquest clinamen, aquesta declinació o aquest decliu de l´individu en la comunitat.”

1.2. (La singularitat) “és constitutiva de la qüestió de la comunitat.

1.3. “... la singularitat mai no té ni la naturalesa ni l´estructura de la individualitat. La singularitat no té lloc en l´ordre dels àtoms, identitats identificables per no dir idèntiques, sinó que té lloc en el pla del clinamen, inidentificable”.

1.4. “Està associada a l´èxtasi: no podria dir-se amb propietat que l´ésser singular és el subjecte de l´èxtasi, perquè aquest no té “subjecte” sinó que ha de dir-se que l´èxtasi (la comunitat) esdevé a l´ésser singular”.

1.5. l´ésser singular, que no és l´individu, és l´ésser finit. (...) (la singularitat) no procedeix tal vegada de res. No és una obra que resulti d´una operació. No hi ha processos de “singularització”, i la singularitat no és ni extreta, ni produïda, ni derivada”.

1.6. (...) el naixement infinit de la infinitud no és un procés que opera sobre un fons i a partir de fons. Però el fons (...) és el mateix, per si mateix i en tant que tal, la finitud de les singularitats –ja.”, “És un fons sense fons (...) No hi ha res darrera de la singularitat –sinó que hi ha, fora d´ella en ella, l´espai immaterial i material que la distribueix i que la reparteix com a singularitat, hi ha els confins d´altres singularitats, o més exactament: els confins de la singularitat, és a dir, de l´alteritat –entre ella i ella mateixa”, “Un ésser singular no s´arrenca ni s´eleva sobre un fons d´una confosa identitat caòtica d´éssers (...) Un ésser singular apareix en tant que la finitud mateixa”, “El “fons” és la finitud de l´Ésser”.

Jean-Luc Nancy, La comunidad desobrada, Arena Libros, Madrid 1999