Tot i reivindicant el luddisme.

Pot ser ara un bon moment per recordar el paper dels luddites, el nom amb què van ser designats els treballadors organitzats durant les tres primeres dècades del segle XIX (els inicis de la Revolució Industrial) amb l´objectiu de destruir les màquines que amenaçaven els seus llocs de treball. L´historiador americà David F. Noble, en el seu llibre Una visión diferente del progreso (1983), intenta reivindicar a aquestes primeres organitzacions obreres, menyspreades i titllades de contrarevolucionàries pel moviment obrer triomfant de caire marxista. Segons aquest historiador, el luddisme no s´ha de confondre amb un moviment tecnòfob, “no estava en contra de la introducció de noves tecnologies, sinó més aviat dels canvis socials que la nova tecnologia produïa y consolidava (...) Els luddites lluitaven més aviat contra els esforços del capital que utilitzava la tecnologia per reestructurar les relacions socials i els models productius en perjudici dels treballadors”. La veritable caracterització del luddisme seria d´un moviment crític i alternatiu del/al model tecnològic imposat pel primer capitalisme. El luddisme considerava que l´aplicació de la tecnologia podria “dirigir-se d´acord amb les necessitats dels ideals socials”. Finalment s´imposà el model tecnològic capitalista, que també fou assumit per les organitzacions obreres socialistes, on el progrés humà es deixa en mans d´un desenvolupament tecnològic sense control. Els inventors de màquines apareixen com els veritables benefactors de l´espècie humana. Sembla que la situació actual dels treballadors en aquest sentit no resulta massa allunyada de la que vivien els treballadors de 1810 o 1820. Noble ens anima a recuperar l´esperit d´aquesta tradició oblidada per superar aquesta situació. “Si tenim lleis d´impacte ambiental, afirma Noble, ¿per què no hi ha lleis respecte a l´impacte sobre els treballadors? Es podria exigir a tots els empresaris que volguessin introduir nous mètodes, que es valorés i es trobés una solució per problemes semblants abans de la seva implantació”. Noble presenta un criteri avaluador de l´impacte tecnològic en l´àmbit laboral fonamentat en dos principis:

1. 
   
   si degrada a les persones i redueix la llibertat i el control sense aportar cap benefici econòmic o compensatori que resulti evident,


2. 
   
   si la seva viabilitat tècnica i econòmica és ambigua però suposa problemes socials seriosos, o si és clarament viable en el sentit estricte econòmic o tècnic però destructiva per a la societat en el seu conjunt.

Bibliografia:

David F. Noble, Una visión diferente del progreso. En defensa del luddismo, Alikornio Ediciones, Barna 2000