Hi havia una vegada el zero
Fa uns anys va desaparèixer, d'un curs per altre, el zero com a nota acadèmica. L'eliminació, aplicada a toc de BOE, va sorprendre veterans alumnes zeristes, els butlletins dels quals, a partir d'aquell moment, feien veritable terror amb tanta sobreabundància d'uuu!!. Que jo sàpiga, mai no n'han transcendit les motivacions, més enllà de l'excusa tecnològica (el programa informàtic no admet el zero) i la justificació psicopedagògica, segons la qual calia preservar l'autoestima de l'alumne. D'aquí que, paral·lelament, l'1 deixés de ser un molt deficient per convertir-se en un insuficient, però no pas més insuficient que el 4.
Tant els alumnes que van adonar-se del canvi com els que no, van continuar respirant amb la mateixa indolència que si els haguessin puntuat amb un menys quatre o un menys vint. "El dia que n'aprovi una em disparo un tret!", vaig sentir dir a una noia, gallejant amb els companys. A qui li preguntava com li anaven els estudis, responia: "Sobre rodes", en al·lusió a la col·lecció de zeros.
Recordo un altre zerista que, molt enigmàticament, va protestar el canvi. És a dir, reclamava la permanència del zero, nota a la qual estava abonat, també capil·larment parlant. Com es va saber després, no era només per una qüestió d'afecció o lleialtat, sinó perquè el zero és més manipulable que l'u. Transformar un zero en un deu -parlo d'un butlletí de notes- és més viable que no pas un u en deu, ja que aleshores el zero -un pal sempre fa de més bon traçar que una rodona- sobresurt a la dreta de la columna de les notes i delata més clarament el bunyol.
En comptes d'analitzar les causes per les quals tants alumnes obtenen un resultat tan nul (sovint no pas perquè totes les respostes siguin errònies, sinó perquè presenten directament l'examen en blanc o practiquen l'absentisme), les autoritats educatives han optat per suprimir la nota indicadora d'aquesta anormalitat. Com si, eliminant els senyals d'estop, Trànsit es proposés reduir la sinistralitat provocada per la temeritat d'alguns conductors infraccionistes. Segurament augmentaria el nombre d'accidentats, però ja no seria per culpa de l'estop.
Se m'acut que, posats a buscar-hi un perquè, la causa de la supressió del zero pot estar en l'antiga Roma, cultura que n'ignorava l'existència. Si fos així, per què no avaluem aleshores els nostres alumnes segons la numeració romana? De matemàtiques, VI; de filosofia, IV; de llatí, IXÉ
Sigui quina sigui la raó, el problema vindrà quan una part de la població educada amb l'absència del zero reclami de l'empresa on consta que treballa una desena part del sou, malgrat l'absentisme sistemàtic o la productivitat zero, al·legant drets adquirits. Llàstima que quan voldrem posar-hi remei, ja tot seran zeros a l'esquerra.
Jordi Estrada, Hi havia una vegada el zero, Regió 7, 18/07/2009
Tant els alumnes que van adonar-se del canvi com els que no, van continuar respirant amb la mateixa indolència que si els haguessin puntuat amb un menys quatre o un menys vint. "El dia que n'aprovi una em disparo un tret!", vaig sentir dir a una noia, gallejant amb els companys. A qui li preguntava com li anaven els estudis, responia: "Sobre rodes", en al·lusió a la col·lecció de zeros.
Recordo un altre zerista que, molt enigmàticament, va protestar el canvi. És a dir, reclamava la permanència del zero, nota a la qual estava abonat, també capil·larment parlant. Com es va saber després, no era només per una qüestió d'afecció o lleialtat, sinó perquè el zero és més manipulable que l'u. Transformar un zero en un deu -parlo d'un butlletí de notes- és més viable que no pas un u en deu, ja que aleshores el zero -un pal sempre fa de més bon traçar que una rodona- sobresurt a la dreta de la columna de les notes i delata més clarament el bunyol.
En comptes d'analitzar les causes per les quals tants alumnes obtenen un resultat tan nul (sovint no pas perquè totes les respostes siguin errònies, sinó perquè presenten directament l'examen en blanc o practiquen l'absentisme), les autoritats educatives han optat per suprimir la nota indicadora d'aquesta anormalitat. Com si, eliminant els senyals d'estop, Trànsit es proposés reduir la sinistralitat provocada per la temeritat d'alguns conductors infraccionistes. Segurament augmentaria el nombre d'accidentats, però ja no seria per culpa de l'estop.
Se m'acut que, posats a buscar-hi un perquè, la causa de la supressió del zero pot estar en l'antiga Roma, cultura que n'ignorava l'existència. Si fos així, per què no avaluem aleshores els nostres alumnes segons la numeració romana? De matemàtiques, VI; de filosofia, IV; de llatí, IXÉ
Sigui quina sigui la raó, el problema vindrà quan una part de la població educada amb l'absència del zero reclami de l'empresa on consta que treballa una desena part del sou, malgrat l'absentisme sistemàtic o la productivitat zero, al·legant drets adquirits. Llàstima que quan voldrem posar-hi remei, ja tot seran zeros a l'esquerra.
Jordi Estrada, Hi havia una vegada el zero, Regió 7, 18/07/2009
Comentaris