Són educables els valors cívics?

Per a Fernando Savater “si no és l´educació qui li ofereix el model racionalment adequat, el nen no creixerà sense models sinó que s´identificarà amb els que li proposa la televisió, la malícia popular o la brutalitat més baixa, models exaltats des del luxe depredador o la simple força bruta” , afirma en El valor de educar. En Manual de civisme, la parella Camps-Giner afirmen: “El laissez faire que defineix el liberalisme clàssic és contraproduent si s´aplica de manera discriminada a tots els àmbits del comportament. Respectar les llibertats dels altres implica algunes obligacions que, si es defugen olímpicament, acaben contravenint tant els principis del liberalisme com els de la democràcia”. Dintre de la seva actitud mobilitzadora, un altre dels pensadors hispans més coneguts, José Antonio Marina defensa que “l´educació ètica apareix com el mètode més adequat per aconseguir les competències socials”. Un altre filòsof compromès amb l´apologia de l´enseyament en valors, Reyes Mate creu que l´escola “és un lloc privilegiat on s´hi forgen hàbits o comportaments que poden encaminar-se cap a la tolerància o la intolerància, a la responsabilitat o a la irresponsabilitat”.

Bibliografia:
Fernando Savater, El valor de educar, Barcelona, Ariel 1997, pàg. 96
Victòria Camps, Salvador Giner, Manual de civisme, Barcelona, Ariel 1998

José Antonio Marina, Propuesta nº 2: Educación para la ciudadanía, Papeles de movilización educativa, www.movilizacioneducativa.net
Reyes Mate, Luces en la ciudad democrática. Guía del buen ciudadano, Madrid, Pearson-Alhambra 2007