Educació per a la ciutadania?

Segons Luís María Cifuentes són esdeveniments relacionats amb la manca de cohesió social, la immigració, el pluralisme religiós i moral, entre d´altres els que ens obliguen a plantejar la necessitat d´una educació que pugui enfrentar-se a aquests reptes. Per aquest filòsof “no es tracta d´un tema menor, sinó que s´està posant en joc la identitat política, jurídica i ètica dels sistemes democràtics europeus". Ja en 1998, a Catalunya, Victòria Camps i Salvador Giner intuïren els problemes que ara ens preocupen: “La democràcia necessita ciutadans, això és, persones que vulguin col•laborar en la construcció i millora de la vida col•lectiva. Sense ciutadans actius i responsables no hi ha democràcia autèntica” . En la mateixa línia que els autors anteriors, en un article més recent Aurelio Arteta es pregunta: “¿Una democràcia pot subsistir sense demòcrates?”i més endavant afegeix: “El dèficit cívic actual no només és producte de la manca d´entusiasme o compromís generals pel bé comú, sinó del nivell inadequat de comprensió de les categories polítiques. Tant és així, que encara que no sigui el requisit suficient de l´educació cívica, el coneixement de l´ideal i del nucli de la democràcia seria una condició prèvia” .

Bibliografia:
Luis María Cifuentes, Educación para la Ciudadanía y los Derechos Humanos, El País, 18/09/2006
Victòria Camps i Salvador Giner, Manual de civisme, Barcelona, Ariel 1998
Aurelio Arteta, Aprender democracia ¿Por qué?, Claves de razón práctica, diciembre 2007, nº 178