fonamentalisme

Atrapats enmig d´una crisi d´identitat massiva a causa de la trobada amb la modernitat globalitzada, els musulmans fanàtics s´han replegat sobre la seva identitat religiosa. Alguns tal vegada considerin que es tracta d´un acte de rebel·lia contra la modernitat i de resistència als valors occidentals. Altres tal vegada vegin un regrés a l´Edat Mitjana. Tanmateix, el cert és que el problema no és necessàriament amb l´islam. El renaixement de l´islam ideològic ens situa davant la realitat de la mort de la cultura del nostre temps. La cultura de la mort, que pren avui forma entre els joves suïcides musulmans o fins i tot entre els protagonistes dels disturbis urbans a França, sorgeix de la mort de la cultura. El món en què vivim es caracteritza per un entorn social d´hibridació i barreja cultural, de transformació constant d´identitats, que qüestiona qualsevol tipus de moviment cap a la perfecció, el més ampli, el més nou i el mes desenvolupat. El món contemporani evita clarament tot context de progrés, creixement o evolució. Atès aquest estat de coses, no hi ha consol cap metafísic, perquè els intercanvis no estan limitats ni garantits. Això significa que l´exercici contemporani de la política no pressuposa una visió de la societat, sinó que es tracta més aviat d´una antipolítica. És la política de les vides abandonades, dels sotmesos a les condicions rutinàries de la "quotidianeitat". En un món d´aquestes característiques no existeix barrera moral contra la violència. Les portes estan obertes de bat a bat a l´irracional, i els atacants suïcides o els esvalotadors urbans esdevenen en els herois d´un món on la responsabilitat i el veritable sacrifici ja no tenen sentit. L´auge de la cultura de la mort que presenciem avui en dia en les nostres societats constitueix un senyal indubtable de l´existència de molts en Occident i en altres llocs del món que han abandonat el projecte de pensar i sentir-se responsables davant un concepte d´"humanitat" que els transcendeix, o fins i tot de sacrificar, en cas extrem, la pròpia vida per allò que li dóna sentit. En resum, no puc sosttraure´m a la impressió que Occident està més amenaçat per ell mateix que pel fonamentalisme islàmic. No tan sols fa la impressió de ser incapaç de formular uns acords comuns sobre el que s´ha de fer, sinó que semblen ensorrar-se les formulacions compartides sobre el bé, que en altres temps albergaven les societats occidentals. En el seu lloc ens trobem un relativisme moral i un multiculturalisme sense límits. En realitat, el fonamentalisme religiós és un intent d´omplir el buit moral deixat per l´absència de les formulacions compartides sobre el bé.

Ramin Jahanbegloo, Elogio de la diversidad