La pitxa un lio

Una societat liberal no només permet que la gent segueixi el seu estil de vida actual, sinó que també li proporciona accés a la informació sobre altres estils de vida (a través de la llibertat d´expressió) i, de fet, exigeix que els nens coneguin altres estils de vida (a través de l´ escolarització obligatòria), i permet que la gent faci un examen radical dels seus propòsits (incloent l´apostasia) sense cap penalització legal. Aquest aspecte d´una societat liberal només té sentit si es considera que és possible, i fins i tot desitjable, que l´avaluació dels nostres objectius actuals, ja que no sempre és convenient que continuem atenim-nos a ells. Una societat liberal no obliga a aquest qüestionament i revisió, però ofereix una veritable possibilitat de fer-ho. Will Kymlicka , Ciudadanía multicultural , Paidós, Barna 1996 http://www.slideshare.net/mvillarpujol/stuart-mill-i-la-llibertat

Així, doncs, per portar una bona vida tenim dues condicions prèvies. La primera és que cal dirigir la nostra vida des de dintre, d´acord amb les nostres conviccions sobre el que és el que dóna valor a la vida. En conseqüència , els individus han de tenir els recursos i les llibertats necessàries per guiar les seves vides segons les seves creences sobre el valor, sense témer la discriminació o els càstigs. D´aquí la tradicional preocupació liberal per la privacitat individual, així com la seva oposició a les imposicions morals". La segona condició prèvia és que som lliures per qüestionar aquestes creences per examinar-les a la llum de qualsevol informació, exemple i arguments que la nostra cultura ens pugui proporcionar . Així, doncs, els individus han de tenir les condicions necessàries per adquirir consciència dels diversos punts de vista sobre la vida bona, així com la capacitat per examinar-los de manera intel . ligent . D´aquí també la no menys tradicional preocupació li...

Tanmateix, el fet que podem equivocar-nos és important ( paradoxalment ) perquè proporciona altre argument a favor de la llibertat. Ja que podem equivocar-nos sobre el valor d´allò que actualment estem fent, i ja que ningú no vol portar una vida basada en falses creences sobre el valor de la mateixa, és fonamental que siguem capaços d´avaluar racionalment les nostres concepcions d´allò bo a la llum de la nova confirmació o de les noves experiències, i de revisar-les si no mereixen que siguem atenint-nos a elles. Will Kymlicka , Ciudadanía multicultural , Paidós, Barna 1996 http://www.slideshare.net/mvillarpujol/stuart-mill-i-la-llibertat

La característica que defineix el liberalisme és que aquest adscriu determinades llibertats fonamentals a cada individu. Concretament , atorga a la gent una llibertat d´elecció molt àmplia en temes de com dirigeixen les seves vides. El liberalisme permet que la gent escolli una concepció de la vida bona i li permet reconsiderar aquella decisió i adoptar un nou i esperançador pla de vida millor. ¿Per què la gent hauria de ser lliure per escollir el seu pla de vida? Després de tot, sabem que algunes persones poden prendre decisions imprudents, perdent els seu temps en objectius trivials i impossibles. ¿Per què llavors el govern no hauria d´intervenir per protegir-nos de cometre errors i per obligar-nos a portar la veritable bona vida? Will Kymlicka , Ciudadanía multicultural , Paidós , Barna 1996 http://www.slideshare.net/mvillarpujol/stuart-mill-i-la-llibertat

És una cultura que proporciona als seus membres unes formes de vida significatives a través de tot un ventall d´activitats humanes, incloent les esferes pública i privada. Aquestes cultures tendeixen a concentrar-se territorialment i es basen en una llengua compartida. Les he anomenat així per ressaltar que no només comprenen memòries o valors compartits, sinó també institucions i pràctiques comunes. (...) perquè una cultura sobrevisqui i es desenvolupi en un món modern cal que sigui una cultura societària . Atesa l´enorme importància de les institucions socials en les nostre vides, i en la determinació de les nostres opcions, tota cultura que no sigui una cultura societària es veurà reduïda a una marginació cada vegada més gran. Will Kymlicka , Ciudadanía multicultural , Paidós, Barna 1996

Al segle XX, el cosmopolitisme ha topat repetidament amb el poder del nacionalisme, i sempre que tots dos han col.lisionat, normalment el vencedor ha estat el nacionalisme. Seria erroni descriure el nacionalisme liberal com un rebuig del cosmopolitisme com a tal. M´estimaria més dir que el nacionalisme liberal comporta una "redefinició" del cosmopolitisme. Will Kymlicka , Del cosmopolitisme il.lustrat al nacionalisme liberal, Idees 1999

A les democràcies liberals són pocs els ciutadans partidaris d´un sistema de fronteres obertes. Aquest sistema afavoriria que la pròpia comunitat nacional es veiés envaïda per colons d´altres cultures, i que no pogués assegurar la seva supervivència com a cultura nacional diferent. Per a les democràcies liberals és preferible la disminució de la mobilitat, però la seguretat que les persones podran continuant ser membres lliures i iguals de la seva cultura nacional, a l´augment de la mobilitat i l´ampliació del marc dins el qual les persones serien iguals i lliures. Will Kymlicka , Del cosmopolitisme il.lustrat al nacionalisme liberal , Idees (1999)