Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2020

Com un procés mental causar un procés físic?

Imatge
Rompecabezas filosófico. ¿Pueden ser las razones causa de las acciones? Si tengo razones para hacer algo, ¿puedo decir que esas razones han causado mis acciones? ¿Cómo puede un proceso mental causar un proceso físico? Alternativas posibles: (1) DUALISMO (Descartes). Las razones son causas de nuestra conducta. La mente es distinta del cuerpo, pero interactúa de forma inescrutable con éste a través de una interfaz física. PROBLEMA: No explica realmente la causación mental. (2) MONISMO ANÓMALO (Davidson). Las razones son causas de nuestras acciones. Los procesos mentales son procesos físicos conectados causalmente con nuestra conducta, aunque no mediante leyes psicofísicas, sino sólo mediante leyes fisicoquímicas. No son las propiedades mentales de nuestros procesos psicológicos las que actúan causalmente, sino sus propiedades físicas. Los eventos mentales SON eventos físicos. PROBLEMA: Conduce al epifenomenismo. (3) EPIFENOMENISMO. Las razones NO son causas de nuestras acciones. Nuestras...

La realidad de la consciencia | Markus Gabriel | Charlas del Futuro

Imatge

01-CONFERENCIA MAGISTRAL MARKUS GABRIEL "El ser humano y los límites del...

Imatge

"La felicitat es pot experimentar canviant els bolquers al teu fill".

Imatge
Unes alumnes em fan una entrevista sobre la felicitat. Si haguessis de definir la felicitat d'una manera objectiva amb una frase, com la definiries? No crec que hi hagi una definició objectiva. Jo us puc donar la meva definició que ha de ser per força subjectiva: la felicitat és un estat de plenitud i com a tal és un estat efímer, mai el pots mantenir del tot per gaire temps. Des del teu punt de vista, de què creus que depèn la felicitat? Depèn de la sort que tinguis. Qualsevol circumstància per petita que sigui et pot privar d’aquest estat de plenitud. Creus que nosaltres decidim estar feliços o no? Quan diem que estem feliços, és gràcies a nosaltres mateixos? Nosaltres podem posar molt de nosaltres mateixos per tal d’evitar situacions que puguin posar en perill aquest estat, però per molt que t’hi capfiquis l’essencial de la felicitat no depèn de tu. Possiblement és més fàcil evitar la infelicitat que planificar ser feliç. Si és que no, quins altres factors ens fan feliços? Sent...

Captain fantastic en castellano

Imatge

Veig un plàtan?

Imatge
¿Ves este plátano? ¿Sí? ¿Seguro?  No sé vosotros, pero mis ojos no ven “plátanos”. Mi retina es sensible a la luz, no a la fruta. Eso significa que, cuando hablo de que veo algo, en realidad, lo que estoy haciendo es detectar luz que proviene de aquello que digo ver. Bien porque ese objeto la emita o bien porque la refleje o disperse. En el caso del plátano, una parte de la luz incidente se absorbe y otra parte se refleja, pero no de forma igual para todos los colores. Las frecuencias próximas al “amarillo” resultan reflejadas en mayor cuantía. De esta forma, la luz reflejada llega a mi retina y así percibo la forma, “su” color, si la piel es suave o rugosa y otras características que son capaces de alterar de alguna manera la radiación incidente, para que la reflejada “transporte” información sobre ellas. VER es un proceso que quizá comience en el ojo, pero que sin duda termina en el cerebro. Contestadme a esta pregunta: ¿Qué es esto? Fuente: Wikimedia Commons Si habéis dicho “Un ...

La ciència al rescat de la democràcia: política i coneixement

Imatge

CONTRACTUALISMO (HOBBES, LOCKE Y ROUSSEAU)

Imatge

La llibertat o la vida? (Àudio català)

Imatge

Les veus del planeta (Àudio català)

Imatge

Emocions, pensament i adolescència

Imatge
El fet de ser especialistes en conrear una determinada capacitat cognitiva, pensar, ens identifica a tots els que ens dediquem a ensenyar filosofia. Però ensenyar a pensar, com? Ensenyar a pensar com una activitat tancada, conceptual, abstracta, autosuficient, separada del cos i de la vida? O ensenyar a pensar com una activitat oberta als sentiments, concreta, integrada a la corporalitat i la vida? Imaginem-nos el millor entrenador del món. Imaginem-nos el cotxe més potent i sofisticat del mercat. Imaginem-nos que aquest entrenador no disposa de jugadors que entenguin els seus plans. Imaginem-nos que aquest vehicle ha sortit  amb un defecte de fàbrica: no disposa del mecanisme adequat per frenar a aquest portent de la tecnologia. Probablement, en tots dos casos el resultat seria desastrós. La raó sense emocions seria com un entrenador sense jugadors eficients. L’emoció sense raó seria com un automòbil sense frens. La raó i les emocions, per tant, s’han d’entendre, no poden anar cad...