Gonçal, un cafè sisplau
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso, tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., crida una veu que finalment davant la desaprovació general impresa en les mirades no té més opció que amargar-se sota la cadira.
Tot s´ha de dir el cafè s´ha fet esperar. Aplicant una sentencia clàssica d´origen calvinista, segons la qual abans és el deure que la devoció, el Gonçal ha ocupat aquest temps, en què tothom esperava amb delit el compliment de la promesa, intentant matissar algunes idees que s´han anat formulant al llarg d´aquest dies.
La pregunta que ha centrat la reflexió ha estat quina és la relació entre els conceptes societat inculta (Mayos), societat de la ignorància (Brey) i societat del desconeixement (Innerarity). Des de punts de partida diferents, amb categories distintes, els autors dels tres assaigs que han servit per introduir aquest curs han arribat a conclusions molt similars. Ja he parlat de les propostes dels dos primers al llarg d´aquest últims dies. Per tant, m´agradaria dedicar aquest article dedicat a l´última jornada del curs a la proposta de Daniel Innerarity. Afirma el pensador basc: “en les qüestions més greus que afecten la natura o el destí dels homes estem confrontats a riscos en relació als quals la ciència no proporciona cap fórmula de solució segura.”
Això no fa més que reiterar el problema que il•lustra la imatge del genet mongol que no pot controlar el seu cavall. A on vas?, li pregunta la gent. Pregunteu-li al meu cavall, respon. Si com va dir la filòsofa Hannah Arendt, l´acció humana és per si mateixa imprevisible, la tecnologia magnifica encara més les conseqüències incontrolables dels actes humans. La sensació de vulnerabilitat i de risc imminent que viu la nostra societat és la reacció natural a l´alienació tecnològica i al plantejament tecnocràtic del sistema tecnològic dominant. La superació d´aquesta situació només pot realitzar-se a partir de la recuperació del control democràtic de la tecnologia i el concepte de moralitat col•lectiva. Del que es tracta és que el genet pugui respondre i no el cavall.
En aquest sentit, corregint una famosa sentència de Karl Marx, en el seu llibre Hacerse cargo (1999), Manuel Cruz promovia una nova actitud per enfrontar-se amb els problemes ambientals: “fins ara els homes s´han dedicat a transformar el món, del que es tracta d´ara en endavant és que es se´n facin càrrec, d´ell”. Cruz ens proposava fer un replantejament del concepte responsabilitat: la pregunta no havia de ser tant “qui ha estat el culpable?” com “què hem de fer per tal d´evitar-ho?” Dit d´una altra manera: el que en aquest moment importa no és tant que un esdeveniment (per exemple: un atemptat contra la salut pública) hagi estat o no resultat d´alguna decisió, sinó si està en les nostres mans evitar que un seguit d´esdeveniments acabi en catàstrofe. Al capdavall, sembla imprescindible crear una ètica d´avui orientada cap el futur. Una ètica que tingui com a principal objectiu protegir els nostres descendents de les conseqüències de les nostres accions presents. Idea que està present en un article descarregat en aquest blog (vegeu Daniel Innerarity, La coalición de los vivos). L´ètica fins ara només s´havia preocupat del dret de l´altre que amb nosaltres conviu. Ara la situació ha canviat, se li ha d´afegir un objecte nou, la biosfera sencera, de la que hem de respondre.
Veus del cor: Gonçal sisplau porta’ns ja el cafè! Veu intempestiva: I a mi un tallat! Veu del seny acomodatici: Ja hi som!
Bibliografia:
Antoni Brey, Daniel Innerarity, Gonçal Mayos, La Societat dela Ignorància i altres assaigs, Libros Infonomia, www.thesecondmoderntimes.com/La-sociedad-de-la-ignorancia.pdf
Manuel Cruz, Hacerse cargo. Sobre responsabilidad e identidad personal, Paidós, Barna 1999
Daniel Innerarity, La coalición de los vivos, El País, 28/06/2008
(desena jornada i última de Cultura per a/en una època inculta)
Tot s´ha de dir el cafè s´ha fet esperar. Aplicant una sentencia clàssica d´origen calvinista, segons la qual abans és el deure que la devoció, el Gonçal ha ocupat aquest temps, en què tothom esperava amb delit el compliment de la promesa, intentant matissar algunes idees que s´han anat formulant al llarg d´aquest dies.
La pregunta que ha centrat la reflexió ha estat quina és la relació entre els conceptes societat inculta (Mayos), societat de la ignorància (Brey) i societat del desconeixement (Innerarity). Des de punts de partida diferents, amb categories distintes, els autors dels tres assaigs que han servit per introduir aquest curs han arribat a conclusions molt similars. Ja he parlat de les propostes dels dos primers al llarg d´aquest últims dies. Per tant, m´agradaria dedicar aquest article dedicat a l´última jornada del curs a la proposta de Daniel Innerarity. Afirma el pensador basc: “en les qüestions més greus que afecten la natura o el destí dels homes estem confrontats a riscos en relació als quals la ciència no proporciona cap fórmula de solució segura.”
Això no fa més que reiterar el problema que il•lustra la imatge del genet mongol que no pot controlar el seu cavall. A on vas?, li pregunta la gent. Pregunteu-li al meu cavall, respon. Si com va dir la filòsofa Hannah Arendt, l´acció humana és per si mateixa imprevisible, la tecnologia magnifica encara més les conseqüències incontrolables dels actes humans. La sensació de vulnerabilitat i de risc imminent que viu la nostra societat és la reacció natural a l´alienació tecnològica i al plantejament tecnocràtic del sistema tecnològic dominant. La superació d´aquesta situació només pot realitzar-se a partir de la recuperació del control democràtic de la tecnologia i el concepte de moralitat col•lectiva. Del que es tracta és que el genet pugui respondre i no el cavall.
En aquest sentit, corregint una famosa sentència de Karl Marx, en el seu llibre Hacerse cargo (1999), Manuel Cruz promovia una nova actitud per enfrontar-se amb els problemes ambientals: “fins ara els homes s´han dedicat a transformar el món, del que es tracta d´ara en endavant és que es se´n facin càrrec, d´ell”. Cruz ens proposava fer un replantejament del concepte responsabilitat: la pregunta no havia de ser tant “qui ha estat el culpable?” com “què hem de fer per tal d´evitar-ho?” Dit d´una altra manera: el que en aquest moment importa no és tant que un esdeveniment (per exemple: un atemptat contra la salut pública) hagi estat o no resultat d´alguna decisió, sinó si està en les nostres mans evitar que un seguit d´esdeveniments acabi en catàstrofe. Al capdavall, sembla imprescindible crear una ètica d´avui orientada cap el futur. Una ètica que tingui com a principal objectiu protegir els nostres descendents de les conseqüències de les nostres accions presents. Idea que està present en un article descarregat en aquest blog (vegeu Daniel Innerarity, La coalición de los vivos). L´ètica fins ara només s´havia preocupat del dret de l´altre que amb nosaltres conviu. Ara la situació ha canviat, se li ha d´afegir un objecte nou, la biosfera sencera, de la que hem de respondre.
Veus del cor: Gonçal sisplau porta’ns ja el cafè! Veu intempestiva: I a mi un tallat! Veu del seny acomodatici: Ja hi som!
Bibliografia:
Antoni Brey, Daniel Innerarity, Gonçal Mayos, La Societat dela Ignorància i altres assaigs, Libros Infonomia, www.thesecondmoderntimes.com/La-sociedad-de-la-ignorancia.pdf
Manuel Cruz, Hacerse cargo. Sobre responsabilidad e identidad personal, Paidós, Barna 1999
Daniel Innerarity, La coalición de los vivos, El País, 28/06/2008
(desena jornada i última de Cultura per a/en una època inculta)
Comentaris