No és país per a savis

Avui hem tingut l´ocasió de conèixer a l´Antoni Brey, un personatge peculiar que dinamita la tòpica teoria de les dues cultures que s´ignoren (la científica-tecnològica i la social). De formació tècnica, navega sense complexes enmig d´aigües que sempre els humanistes han reclamat com a seves. La seva tesi és que estem davant d´una època singular, una d´aquelles situacions que de tant en tant sacsegen les èpoques dominades pel lent i tranquil discórrer del temps. Subratlla el caràcter cultural com a signe distintiu de l´espècie humana que s´evidencia en el fet que les generacions humanes es transmeten les seves troballes a través de tècniques de comunicació cada vegada més sofisticades. Per a l´Antoni Brey, l´aparició d´una tècnica que ha revolucionat la manera de comunicar aquests coneixements és l´indici que estem vivint una època extraordinària, un temps singular. L´escriptura i, posteriorment, la impremta són dues tècniques de comunicació que han marcat un abans i un després a la història de la humanitat. Ambdues han significat el pas d´una època a una altra en l´evolució de les formes de comunicar invencions d´una generació a una altra.

En l´actualitat les TIC representen el paper trencador que les dues tècniques abans esmentades representaren en el passat. Hi ha senyals inequívocs d´haver acabat de travessar el llindar d´una nova època de la mà d´una tecnologia que ens permet somiar en un món en què qualsevol pot accedir sense entrebancs al coneixement dels altres i en què qualsevol pot produir coneixements perquè els altres puguin treure’n profit. És l´època que Brey anomena Segona Edat Contemporània. Les perspectives optimistes amb les que neix aquesta nova època són recollides per una expressió que evoca l´atàvica fascinació que fins ara hom ha tingut per tot allò relacionat amb l´activitat cognoscitiva: Societat del Coneixement.

Tanmateix, tan bon punt ha posat sobre la taula les línies mestres a partir de les quals s´articula aquesta època, Brey expressa els seus raonats dubtes sobre les repercussions saludables en la vida quotidiana que aquesta nova societat planteja. Quin és el tipus de coneixement que busca la majoria d´aquells que es passen hores i hores davant la pantalla d´un ordinador? Veritablement està guiada per un amor sincer al saber? O, simplement, és una altra manera d´ ocupar el seu temps o de desconnectar-se de la realitat? Tal vegada la lluentor que irradia la paraula coneixement serveix per encobrir l´opacitat de la realitat que designa. Aquesta Societat del Coneixement ens empeny cada vegada més cap a una Societat de la Ignorància. En termes relatius, l´individu actual és i sobretot se sent més ignorant que en èpoques passades, impotent davant l´acumulació exponencial d´informació que dia darrera dia genera la xarxa. D´altra banda, les característiques pròpies d´aquests mitjans com a eines d´accés al coneixement potencien l´especialització però són inadequades per a un coneixement més general i una visió equilibrada del tot. La Societat del Coneixement és una societat d´experts no és una societat de savis. El món al que aspira aquesta societat no és país per a savis i això té unes conseqüències transcendentals: la Societat del Coneixement es vertebra sobre una massa ignorant, àvida d´artefactes tecnològiques, i uns experts dedicats a servir la massa ignorant, renovant i generant noves necessitats tecnològiques. Tot i ser això últim molt important, el que veritablement preocupa a Brey és la situació en la que queda l´individu. Un món en què hi ha més saber en una memòria de silici que en una memòria orgànica no pot tenir altra conseqüència que “la dissolució de l´individu i la fi de la part més singular del somni occidental”.

(vuitena jornada de Cultura per a/en una època inculta)